Els herois de la Seat

Gairebé tan important com esborrar les empremtes del feixisme de l'espai públic -a Barcelona pràcticament només queden les plaques falangistes en les vivendes públiques aixecades durant la dictadura- és reescriure la història amb els ulls de les víctimes i dels que van lluitar per derrotar-lo. Així -"Franco va morir al llit, però el franquisme va ser derrotat als carrers i a les esplanades de les fàbriques com aquesta"- ho va reivindicar en un sentit discurs l'alcaldessa Ada Colau en els actes del 18 d'octubre de l'any passat, en l'homenatge a Antonio Ruiz Villalba que el Memorial Democràtic de la Seat organitza cada anys aquest dia. El dia, del 1971, en què vuit bales de la policia franquista van perforar el cos del jove soldador de la secció 33 del taller 4 de la fàbrica que va marcar la lluita obrera antifranquista més enllà de les fronteres de la Zona Franca. 

Figura, la de Antonio Ruiz Villalba, que els treballadors i extreballadors de la fàbrica fa anys que reivindiquen i que aquest dimarts, una altra vegada 18 d'octubre, finalment, entrarà a formar part del nomenclàtor de la ciutat.

Serà a la Zona Franca, a pocs metres dels tallers on va ser abatut pels grisos mentre participava en la tancada a la fàbrica per demanar la readmissió dels acomiadats per participar en les mobilitzacions sindicals. Al passatge d'entrada a l'escola de la Seat, fins ara sense nom, al costat de les vivendes dels treballadors.

PROPOSTA DE CONSENS

"Estem molt contents perquè hi ha un consens molt ampli. La petició es va aprovar per unanimitat, i van ser l'ampa i l'equip de mestres de l'escola els que van demanar que fos el passatge d'entrada a l'escola el que rebés el nom de Villalba, ja que fins ara no tenia una adreça exacta", explica Carles Vallejo, president del Memorial Democràtic de la Seat, que va participar en les protestes en què va caure el jove soldador i que també va patir la repressió: va ser un de les desenes de detinguts. "Antonio Villalba és un símbol. Dedicar-li un carrer a ell és reconèixer les lluites de la Seat", prossegueix Vallejo. I és que les lluites de la Seat, començant amb la seva revolució interna contra el sindicat vertical, "van marcar tot el moviment obrer antifranquista i la lluita per les llibertats en aquesta ciutat", subratlla el president del memorial.

La inauguració de les plaques del nou passatge d'Antonio Ruiz Villalba aquest dimarts s'emmarca en el 'Cicle de memòria històrica i història local dels nostres barris', que també organitza l'exposició 'Seat, 60 anys de lluita obrera' (a la seu del districte de Sants-Montjuïc fins al 4 de novembre).

PLAÇA DEL MOVIMENT OBRER A L'AIRE

Notícies relacionades

Per què la Via Laietana reformada no té arbres: dels túnels del metro al volum dels testos

Gala premonitòria deJosep Oliu

A més del passatge de Ruiz Villalba, el govern local a Sants Montjuïc havia impulsat batejar l'espai conegut com a 'plaça Firal', al mateix barri de la Zona Franca, al passeig cap a l'Hospitalet, com a plaça del Moviment Obrer. L'objectiu perseguit era el mateix, però el ple del districte de Sants-Montjuïc, en què Barcelona en Comú està en minoria, va desestimar la proposta. "Esperem que quan s'elevi a la Casa Gran prosperi", assegura un dels membres del grup de treball de memòria històrica del districte.  

Entre les peticions dels sindicalistes que van acabar en aquella jornada tràgica, demandes que avui sonen impensables, no precisament per superades. Que siguin voluntaris els que passin a integrar el torn de nit, sopar i cafè calent a l'hora de l'entrepà o no treballar els dissabtes a la nit. Definitivament, eren altres temps.