Retorn a la ratera

Crida l'atenció que gairebé sempre siguin entitats privades o associacions sense ànim de lucre les que aportin llum i taquígrafs a la mobilitat metropolitana. El Bicicleta Club de Catalunya, Amics de la Bici, Promoció del Transport Públic, Catalunya Camina o les universitats. I també el RACC. L'automòbil club ha presentat aquest dilluns un inquietant informe sobre el trànsit als accessos a Barcelona. La cosa està millor que fa 10 anys, però pitjor que fa 12 mesos. D'aquesta manera, si no es prenen mesures urgents davant una situació que s'entreveu irreversible, la congestió al perímetre de la ciutat podria créixer fins a un 50%. Retorn a la ratera del 2006.  

Els estudis del RACC, presentats pel responsable tècnic de la fundació, Lluís Puerto, solen ser un complet compendi de xifres, estadístiques, gràfics i comparatives. En matèria de circulació tot es pot reduir a números i paràboles. ¿Tot? El que queda al marge de la calculadora és l'atipament ciutadà, el cansament davant rupestres sistemes de transport públic, davant carreteres que entren en forma d'embut quan ho haurien de fer com un colador, davant un servei ferroviari, Rodalies, capaç de desesperar fins al punt de pensar que una hora i mitja en cotxe i pagar un aparcament compensen davant la incertesa d'uns horaris que no es compleixen.

MAL DE QUEIXAL; I RUÏNA

La crisi va reduir un 7% les afiliacions a la Seguretat Social. Per tant, la mobilitat a l'àrea metropolitana es va reduir un 9%. Una correlació lògica que es podia interpretar com una oportunitat més enllà de ser una obvietat. Els últims registres coneguts de circulació -pujada d'un 3% de la mobilitat als accessos a la ciutat- insinuen un retorn als problema previs a aquesta última gran crisi. Hi ha una dada reveladora: les hores perdudes als embussos en aquest últim trimestre s'acosten perillosament a les xifres del 2006. Això és un mal de queixal. Però també una ruïna. 

El RACC calcula -el seu estudi inclou 392 quilòmetres de xarxa viària- que les prop de 200.000 persones atrapades als accessos de la capital catalana perden unes 52.000 hores diàries. Això, traslladat a la macroeconomia, dóna com a resultat, segons els càlculs de l'automòbil club, una pèrdua de 137 milions d'euros, o lo que és el mateix, 685 euros per cap. Es podria veure d'un manera menys mercantil: aquesta gent es podria aixecar una mica més tard, portar els nens a l'escola i fins i tot anar al gimnàs si en lloc de trigar una hora i quart trigués 30 minuts a arribar a la feina.

Si s'analitza per zones, el 80% de la congestió es produeix a les rondes (Dalt i Litoral), al Vallès Occidental (C-58, AP-7 i C-16) i al Baix Llobregat (AP-2, A-2 i B-23). Per hores, el 62% dels problemes es concentren en sis hores, de 7 a 10 hores i de les 17 a les 20 hores. 

Notícies relacionades

Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent

Glòries posa a prova la complicada convivència entre ciclistes i vianants

El risc de tornar a la catastròfica situació de fa deu anys és evident. Fora que la crisi tingui un rebot considerable, que tampoc seria una gran sorpresa. Segons els estudiosos, la ratera perfecta del 2006 podria tornar abans d'un any. Per evitar-ho, i que no li surti per un ull de la cara a una administració bòrnia, propostes com crear un carril bus-VAO 'low cost' (pintura, cons i control de càmeres) a la B-23 i a la C-31, reforç del bus express que uneix localitats de l'entorn metropolità amb el centre de Barcelona, autobusos llançadora des de les estacions de tren o millor gestió de la velocitat variable. I, evidentment, unes Rodalies dignes, l'eterna demanda.

"Els ciutadans trien entrar a Barcelona en cotxe per necessitat, no per gust. Podem arribar a una situació de gran col·lapse en només uns mesos si no hi ha una solució que ha de ser metropolitana", ha receptat el president del RACC, Josep Mateu, durant la presentació de l'estudi. Bona sort, amb això de posar d'acord 36 ajuntaments diferents.