Barcelona es gasta quatre milions cada any en neteja de grafits

S’ha d’imaginar primer un edifici de l’Eixample, però de cinc quilòmetres d’altura, una barbaritat, evidentment, però una façana així, colossal, és la superfície que cada any ha de netejar de grafits i altres brutícies (com adhesius i anuncis sense permís) l’Ajuntament de Barcelona. Altres ciutats no ho fan perquè no és barat. S’acaba d’obrir el concurs públic per a la concessió d’aquesta tasca de Sísif. Els grafits es menjaran quatre milions d’euros a l’any del pressupost municipal, més o menys, igual que fins ara. Amb aquesta partida econòmica, les brigades encarregades d’aquesta tasca van realitzar durant el 2015 un total de 248.439 actuacions. 

Aquesta és la història del Correcamins i el Coiot. El director de Neteja i Gestió de Residus, Carlos Vázquez, va realitzar ahir a mig matí una demostració pràctica de com es neteja una pintada d’una paret, la qual cosa té més ciència química del que sembla. La cita era a l’altura del número 86 del carrer de Margarit, pràcticament a la part del darrere del Poble-sec. Per al cas serveix un text de poesia mural que algú va escriure en un mur. «Donne moi de la haine, je t’en fais de l’amour». La firma era un petit cor sorprès, amb les seves tres ratlles cinemàtiques de còmic. L’autor va fer servir gairebé segur menys d’un minut a cal·ligrafiar aquesta cursileria, ni tan sols original, ja que internet revela que la frase és un hit al país veí. 

Els operaris, tres que van arribar amb una furgoneta, apliquen primer una capa d’un líquid que reblaneix la pintura. Toca esperar una estona. Després, cada paraula és sotmesa a un raig d’aigua calenta a pressió.

Es forma una emulsió espumosa. Expectació. La capa blanquinosa llisca lentament cap avall. ¡Oh!, la frase, encara que ara en un gris felí, encara es llegeix perfectament. Segona capa de dissolvent. Aquest és diferent, però tampoc obra el miracle. Serà necessari repetir una tercera vegada el procés per aconseguir l’objectiu desitjat, en resum, gairebé mitja hora de fregar i aclarir. Així no hi ha qui enxampi el Correcamins. 

Amb les xifres a la mà, els responsables municipals asseguren que la vida dels grafits a Barcelona és molt curta, uns quatre o cinc dies de mitjana, menys que una mosca domèstica, que ja és poc. Hi ha 35 unitats que diàriament s’encarreguen de la detecció i l’eliminació dels grafits. La ciutat, no obstant, no en sembla mai neta, per dues raons principalment. La primera és perquè les brigades no actuen sobre les persianes dels comerços ni a l’accés dels aparcaments privats, racons en els quals els aficionats a firmar per les parets se senten més segurs si es tracta d’evitar una multa de 300 euros. Els operaris, en definitiva, tan sols actuen a les façanes. La segona raó és òbvia. N’hi ha prou amb pocs artistes , qualificatiu que a la majoria els va molt gran, per tacar mig barri en una nit. 

Sanejament difícil 

El raig d’aigua a pressió resol a vegades a la primera el problema. Més incert és el cas dels grafits de colors i de grans dimensions. Abans d’atacar la frase poètica, l’equip desplaçat al carrer de Margarit es va haver de barallar amb un d’aquests, just a la paret contigua. Es va desprendre sense gaires problemes la capa de pintura, però a sota hi va aparèixer el que en pintura serien uns penediments de Velázquez, però de pa sucat amb oli, és a dir, els senyals d’una pintura anterior que es va reciclar com a silueta per fer la nova pintada. 

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

Més ingrat resulta per als empleats de la neteja quan els grafits es realitzen sobre parets pintades o emblanquinades, un fet molt comú, per exemple, als carrers de Gràcia. L’aigua a pressió s’emportaria en aquests casos fins i tot el llenç. En casos així toca armar-se de paciència. És necessari pintar el tram de paret afectat i, per fer-ho, és necessari abans barrejar els colors adequats de pintura per encertar el to exacte. 

L’ajuntament va voler subratllar quant costa en temps i diners aquest tipus de vandalisme, abans de la nova contracta de neteja.