Un cambrer de la Rambla: "¡No t'asseguis a la terrassa!"

L'efecte imant de la Rambla per al turista pot més que qualsevol terrible puntuació a les xarxes socials i als fòrums de viatgers. Milers d'ells, diàriament, s'empassen monumentals cerveses i sangries individuals de litre a preus exorbitants: 12 euros (més IVA) i 14,95 en diversos locals, respectivament. Només així s'entén que qualsevol nit d'estiu les terrasses del passeig estiguin plenes a vessar malgrat alinear alguns dels establiments més mal valorats de la ciutat en megaportals com Tripadvisor. Sense anar més lluny, té el trist honor de comptar amb el restaurant més mal puntuat d'Espanya fa un any i mig, entre molts altres suspensos.

Per al barceloní, la Rambla és un territori bastant inhòspit que ara lluita per revertir la seva imatge amb un pla especial urbanístic. Però excepte alguns hotels amb una bona oferta gastronòmica, algun d'històric i algun grup de restauració que ha tirat l'àncora fa poc al final del vial per dignificar-lo, la majoria estan focalitzats en el turista i sense cap més ambició aparent que guanyar diners sense contemplacions, amb preus encara més alts que fa sis anys, en una revisió similar. 

Un ramblista de tota la vida ho té clar: "Van arribar inversors estrangers que no tenien ni idea de restauració i que només volien rentar diner negre, no importa el que donin per menjar o beure ni el seu tracte al públic", es lamenta. Algun té diversos locals, cosa que fa que els preus es repeteixin en diversos punts. En general, el mig litre de cervesa costa de 6 a 7,45 euros i el litre de 10 a 12, encara que el més greu de l'assumpte és que no hi hagi opció d'una mida més petita: en moltes terrasses no hi ha mitjanes ni copes, més enllà d'algunes franquícies de 'fast food' i del centenari Gran Cafè, on l'ampolla que a dins val 1,8 passa a costar 3,5 al passeig, mentre que el gerro gegant cotitza a 9,9. I a sobre molts no inclouen l'IVA a les seves cartes.

SUPERDOSIS

La beguda en superdosi (encara que a dins, un català sí que pot beure una canya de dos euros a la barra) també s'ha contagiat a la veïna plaça Reial, on una mitjana o copa costa de 2,85 a 3,80 als cinc locals testats, però on se serveix sobretot el format de gairebé mig litre a entre 4,5 i 5,5 euros, i arriba a 6,8 per una talla més. Aquest ímpetu per omplir de líquid els estómacs forans és patent també al passeig de Joan de Borbó, on en diversos vetlladors no hi ha opció a dosis comunes i els preus es mouen en diferents locals de 5 a 6 per a la pinta, i de 9 a 10 per a la gerra gegant. Al saber que un és barceloní, en alguns casos ho "ajusten".

Notícies relacionades

La consumició en zones turístiques costa fins a tres vegades més que la mitjana de Barcelona

Territori quinto

Una solidaritat conciutadana (sic) que arriba al seu zenit a la Rambla, on els mateixos cambrers (gairebé sempre d'origen pakistanès, indis i d'altres països asiàtics) adverteixen el públic local que fugi. "¿Quant costa aquí una cervesa?", pregunta la periodista. "Vés-te'n, aquí molt gran i molt cara". "Val més que no t'asseguis a la Rambla, molt car"... i la cosa no s'acaba aquí. El que es queda sol encaixar el preu amb dignitat si és estranger i està acostumat a les factures de Londres, Nova York o París. "Sí, és car, però ens sembla bé per estar asseguts al cor de la Rambla", deien uns britànics l'altre dia davant d'una gerra i un enorme got de litre de sangria. El Gremi de Restauració destaca que els preus són molt més assequibles (excepte en aquest carrer) que en altres grans metròpolis estrangeres, i defensa en general la qualitat d'oferta i servei. Els espanyols, en canvi, es queixen sovint que els preus estan per sobre d'altres ciutats espanyoles.

Els casos de gent que paga 11 euros per un menú barat al qual s'ha d'afegir beguda ("una cervesa gegant de 12 euros sense consultar"), més IVA, són infinits. I les experiències amb paelles petrificades, seques, de cartró pedra, en locals amb serveis bruts, o amb tapes infumables donen per escriure un llibre. El capítol tapes arriba al deliri en alguns locals que serveixen combos d'envinagrats i fregitel·les a gairebé 50 euros oferint-los com a entrant. El local disfressat de basc que té pràcticament totes les seves puntuacions com a "pèssim" té comentaris del tipus: "Ni per a guiris ni per a marcians".