Territori quinto

Identificar-los és senzill. Normalment tenen penjat sobre la barra en qualsevol de les seves versions -des del full quadriculat i el text en bolígraf fins al format més 'nostrat' en forma de rajola de Breda- un cartell en què s'adverteix que no es fia. Cosa que, i aquest és el segon tret important, gairebé mai es compleix. No s'aplica als seus, als del barri, la clientela de tota la vida, els noms de pila dels quals s'allisten en una llibreta bregada, al costat d'una tirallonga de preus o simplement palets, a l'espera de cobrar el mes per passar comptes. També solen tenir un televisor, com més gran millor, gairebé sempre encès, al qual la majoria no fa gaire cas; una o més escurabutxaques i, en alguns casos, les cerveses se serveixen acompanyades d'una tapa -gratis, s'entén- i, no tan sovint, fins i tot cuinada. Si el local reuneix la majoria d'aquestes característiques, sens dubte, s'està en territori quinto o ampolla, mesura estrella perquè no té temps de refredar-se.

A la ciutat de la Rambla de les pintes a set euros, però com si fos en una altra galàxia, la rambla de Prim, el carrer major de la Verneda, és un lloc on es poden trobar quintos a 80 cèntims, encara que la mitjana està a 1,10 euros.Al tram entre la rambla de Guipúscoa i el carrer de Binèfar -una illa-, set bars. Tots amb les persianes apujades.

Regentat per Sandra Rodríguez des de fa set anys, al Bar Bodega Granada sempre hi ha vida. Al taulell de la barra, avui, tres tipus de tapes diferents: pebrot amb salsitxa, xistorra i truita de patates. Cada vegada que un client li demana un quinto -que cobra entre 1,10 i 1,20 euros, en funció de la marca-, Sandra l'hi serveix acompanyat d'una de les tapes que ella mateixa ha preparat. "Cada dia són diferents -diu la cambrera-; depèn del dia". Aquests de vacances, Jésica, la seva filla preadolescent, li fa companyia al bar. "Aquí sempre hi ha alguna senyora gran del barri que s'asseu a la terrassa a xerrar amb mi -diu la nena-, i jo l'entretinc a ella i ella m'entreté a mi".    

Notícies relacionades

La consumició en zones turístiques costa fins a tres vegades més que la mitjana de Barcelona

Un cambrer de la Rambla: "¡No t'asseguis a la terrassa!"

Al diminut bar Puerto, a pocs metres del Granada, al carrer del darrere -on no hi ha tants bars com a la Rambla, però on tampoc es passa set-, sonen alegres ranxeres que la clientela celebra. "La música varia molt, és a petició del client", explica Tamara Layana, alegre propietària del bar des de fa 10 mesos. Sobre la barra, diversos quintos -també a 1,10 euros- i platillos buits amb un escuradents com a únic testimoni. Ja no queda rastre del tros de pa amb xistorra amb què els havia acompanyat la jove cambrera. "A vegades un està xerrant per aquí d'alguna cosa i contesten per allà a baix -relata la cambrera-, aquí som una cosa semblant a una gran família".

SEGONA GENERACIÓ 

En els últims anys, la tendència a Barcelona és que molts d'aquests bars passin a mans de ciutadans d'origen xinès, que en la majoria dels casos conserven el nom del local i la seva especialització: el quinto. La Verneda no és l'excepció. És el cas de La Bodegueta de Prim, regentada per Victoria i el seu marit, tots dos d'origen asiàtic, molt arrelada al barri al ser la segona generació que porta el local. "Jo ja venia quan el portava el seu pare", explica Víctor, veí d'aquest barri de Sant Martí des de fa 50 anys i bon coneixedor de tots els bars de la zona. "El cafè me'l prenc al Granada [a 1,10 euros, cinc cèntims més car que a La Bodegueta de Prim], així llegeixo el 'Marca', que aquí només tenen la premsa del Barça -fa broma l'home, amb el quinto a la mà-. Aquí vinc més tard, a fer la cervesa". Troba a faltar l'ambient als bars del barri d'abans, quan no s'hi cabia i la gent jugava al dòmino. "Ara molts encara ens coneixem, és clar -diu amb melancolia-, però no és com abans".