Futur pol innovador a Sant Feliu

La capital del Baix Llobregat busca donar un nou impuls al polígon del Pla, un terreny de gairebé 700.000 metres quadrats pròxim a la ciutat veïna de Molins de Rei. Per fer-ho, l’Ajuntament de Sant Feliu va encarregar un projecte a la consultora Aretian Urban Analytics and Design, liderada per l’urbanista Ramon Gras. El pla, dissenyat per l’estudi Fortes Vision, pronostica que, en cas de portar-se a terme en el millor dels escenaris, es podrien crear entre 4.750 i 9.600 llocs de treball –la meitat, en innovació– o duplicar el PIB de la localitat, de 1.050 milions d’euros anuals a 2.250.

Un panorama per al qual, segons Gras, caldria una inversió de 1.600 milions d’euros, entre capital públic i privat i amb un horitzó final el 2040. "L’objectiu és atraure una inversió potent i desenvolupar sectors al voltant de les activitats econòmiques que tenen més futur", apunta Gras, que posa d’exemple la possibilitat de desenvolupar activitat en l’àmbit farmacèutic i mèdic que pivoti sobre el centre de recerca de la farmacèutica Almirall, ja en funcionament a Sant Feliu. "Hi ha dos sectors més: un de vinculat a les manufactures avançades del metall, la robòtica i el tèxtil, i un altre de vinculat a l’àmbit digital", afegeix aquest urbanista.

El trampolí econòmic que ara busca la ciutat arriba alhora que es prepara per a la gran transformació urbanística que permetrà el soterrament de les vies de tren, ja en una etapa avançada. L’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell (PSC), assegura que la seva sensació és que a la comarca, les últimes dècades, han anat "a remolc" i que ara ha aparegut una "oportunitat", juntament amb el teixit empresarial, per "capgirar" el seu districte econòmic. La primera regidora defensa l’aposta local per fer créixer el polígon del Pla en comptes d’adaptar-lo per construir habitatges en el context actual de crisi habitacional. "Si fem aquesta mena de plans i acabem amb els polígons industrials, sí que acabarem tenint ciutats dormitori", rebla.

Nou pla d’usos

Borrell comenta que, en aquests moments, treballen amb el teixit empresarial local sobre les necessitats de millora de l’entorn, així com amb la Diputació de Barcelona per fer algunes obres d’adequació per valor d’un milió d’euros. L’alcaldessa de Sant Feliu destaca que també estan en ple procés d’elaboració d’un nou pla d’usos per al polígon per adaptar-lo a les necessitats actuals. Borrell ressalta que el fet de ser capital del Baix Llobregat i la bona connexió amb zones clau com ara Barcelona o l’aeroport han facilitat que el municipi hagi disposat sempre d’un fort teixit empresarial, així com de les seus comarcals d’actors clau com ara la Cambra de Comerç.

A més del pla d’usos, Borrell assenyala que estan en converses amb el Consorci de la Zona Franca per adquirir la participació que aquesta entitat té al Centre de Serveis del Pla i facilitar que avanci el projecte dissenyat per Aretian. El Centre de Serveis, que Borrell defineix com "una peça clau" per al futur econòmic de la ciutat, és una oficina dissenyada per promoure la dinamització econòmica del territori i en l’actualitat està participat a parts pràcticament iguals pel Consorci i per l’Ajuntament. "Aquí ja tenim un allotjament i també cal donar-hi un tomb", afegeix l’alcaldessa en aquest marc per convertir-se en la "capital tecnològica, sostenible i del coneixement que volem ser".

Soterrament de les vies

Tant Gras com Borrell enquadren les aspiracions de modernització del polígon en el soterrament de les vies de tren al pas per la ciutat, així com la urbanització futura del nou nucli urbà que deixarà l’adeu dels raïls. A banda d’aquestes macroobres, Sant Feliu també projecta un nou pla de mobilitat per aprofitar l’eliminació de la frontera que ha dividit l’urbs durant dècades i l’arribada del tramvia. Això, alhora, preveu la millora de la interconnexió entre la ciutat, el polígon del Pla i altres zones on també es projecten nous nodes amb la innovació i la recerca biomèdica com a pilars fonamentals.

Notícies relacionades

El paradís de les dàlies

"Som el Yale i el Harvard d’Iberoamèrica"

En són exemples Esplugues de Llobregat, que, com Sant Feliu, treballa amb Aretian per transformar la seva economia i que inclou al seu terme l’Hospital Sant Joan de Déu, el nou Hospital Clínic, que es preveu que arribarà als terrenys de la Diagonal de Barcelona el 2040, o el campus de la Universitat de Barcelona a la Diagonal. Vinculat al soterrament, l’ecobarri en què treballa l’Ajuntament i les noves infraestructures també facilitaran la interconnexió amb altres agents rellevants al territori com el FC Barcelona i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

"Aquesta proximitat, sumada a l’aparició d’un ecosistema incipient d’empreses emergents al corredor del Llobregat, pot convertir la ciutat en un pol emergent de creativitat i tecnologia digital", afirma l’estudi d’Aretian, el qual calcula que, per convertir-se en un districte d’innovació els anys vinents, el percentatge d’innovació de Sant Feliu "ha d’aspirar a assolir un índex d’intensitat d’innovació superior al 35%" per mitjà de la "sofisticació i diversificació" de les companyies i indústries. Actualment aquest indicador és d’un 12,47%.