El MUHBA explica la història de Barcelona a través de 26 cartografies interactives

Després d’un any i mig de feina, la factoria de programació 300.000 Km/s (www.300000kms.net), que fa dos anys ja va sorprendre amb una aplicació que revela l’edat de totes les finques de Barcelona (Big Time BCN, un gust), acaba de culminar un encàrrec del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). És un retrat de l’evolució física de Barcelona a través de 26 mapes interactius, des de l’any 150 a. de C., quan entre el Besòs i el Llobregat només despuntaven petits assentaments ibers, fins a l’última metamorfosi de la ciutat, datada el 2010, amb les últimes operacions urbanístiques a l’àrea de llevant.

«La nostra tasca ha consistit a passar a net la cartografia històrica de Barcelona», explica Pablo Martínez, un dels responsables del petit (però majúscul en resultats) equip de 300.000 Km/s. No ha sigut una tasca fàcil. El relat d’historiadors, arqueòlegs i cartògrafs, per citar tres disciplines acadèmiques, no sempre és coincident sobre l’espai físic del pla de Barcelona. El resultat final, per tant, és un notable exercici de conciliació, subjecte sempre a qualsevol modificació que obligui a realitzar, per exemple, una nova troballa en algun jaciment, cosa fàcil si es tracta de l’època romana.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

SUPERPOSAR MAPES / La Carta Històrica de Barcelona és, sobretot, una eina de treball. Un bon aperitiu per començar a entreveure les seves enormes possibilitats és situar la línia del temps, situada a la part baixa de la pàgina web, a l’any 1859. És la Barcelona prèvia a l’enderrocament de les muralles. La vista d’ocell subratlla en primer lloc com era d’estranya en aquell moment la ciutat, perquè recorda les dimensions de la ciutadella militar que la mantenia sota control (els canons apuntaven cap a Barcelona), que eren gegantines en comparació amb la superfície total de la zona urbana habitada. L’interessant, no obstant, és sobretot superposar a aquest mapa altres cartografies. És possible, d’entrada, aplicar al mapa de l’any 1859 la transparència de la ciutat actual, amb la seva línia de costa, tan diferent amb el pas dels anys; també la cartografia topogràfica que Ildefons Cerdà va fer del camp més enllà de les muralles; després el projecte de l’Eixample que Cerdà mateix va elaborar i que el Govern central va imposar, també la línia imaginària que delimitava el perímetre en el qual estava prohibit edificar extramurs i que obeïa exclusivament a l’abast teòric dels canons, per si era necessari reprimir una altra revolta a la ciutat, tan comunes al llarg del segle XIX.

El projecte, en últim terme, redobla l’aposta del MUHBA per adaptar-se a les noves tecnologies, ja que a poc a poc ha anat construint un espai virtual de divulgació realment molt atractiu.