Hi ha notícies del Gorg

A través de les escales de l'estació de metro del Gorg, línia 10, se surt directament al 'Chinatown' més desconegut de l'àrea metropolitana. Hi ha, com se sap i de sobres, el 'Chinatown' de Barcelona, al voltant del tram inicial del passeig de Sant Joan. Allà abunden els cotxes de gamma alta. Només és un detall apreciable a peu de carrer. Després hi ha el més populós, el de Santa Coloma de Gramenet, al barri del Fondo, bulliciós i comercialment hiperactiu. El de Badalona, en canvi, ha passat fins ara bastant desapercebut. No és residencial. És empresarial. A mitjans dels anys 90 es van començar a instal·lar en aquell polígon industrial, a un pas de la platja i a cavall gairebé del terme municipal de Sant Adrià de Besòs, els que podrien ser definits com els majoristes dels majoristes, els magatzems que proveeixen de mercaderies les grans botigues de, per exemple, el carrer barceloní de Trafalgar. Allà són rars els locals petits, de menys de 500 metres quadrats. És més comú que superin els 1.000 metres quadrats.

Santa Coloma a penes té sòl industrial. A Barcelona és escàs i car. Badalona, en canvi, en va sobrada, amb 210 hectàrees disponibles repartides en diferents àrees. La comunitat xinesa metropolitana ja fa temps que es va fixar en 60 d'aquestes hectàrees, les situades al costat de la boca de metro del Gorg, extraordinàriament ben comunicades, just al costat, a més, del port esportiu de la ciutat, un recinte lúdic on els amarratges es van vendre amb facilitat, però on l'àrea de restauració i comercial no va despertar tant interès entre els empresaris locals, amb l'excepció, és clar, de la comunitat xinesa, que va aconseguir la concessió del complex principal. Allà se celebren els opulents casaments orientals de l'àrea metropolitana.

EL FUTUR NO SERÀ IMMOBILIARI

Notícies relacionades

El 'Chinatown tèxtil' es muda a Badalona i dóna el relleu a l'hostaleria

Barcelona, París i Roma reclamen crear un fons europeu per a vivenda

La nova llar de les empreses del carrer de Trafalgar no és, doncs, un lloc nou. És un espai consolidat, encara que una mica estrany. Confronta pel nord amb el futur canal marí de Badalona, un projecte immobiliari que va quedar interromput amb la crisi però que està a punt d'agafar per fi un nou impuls. Al sud hi ha Sant Adrià, amb el nou campus de la Universitat Politècnica de Catalunya inaugurat fa poc i, també, amb les controvertides torres d'Endesa, que seguiran en peu, però que no és clar encara a càrrec de quin pressupost. És a dir, allò és, en conjunt, una zona en transformació, una franja de terra a primera línia de mar i a pocs minuts del centre de Barcelona.

El més natural seria pensar que aquest gran 'tot a cent' xinès està en una zona que tard o d'hora serà molt cotitzada, almenys perquè sobrevisqui el seu actual teixit de majoristes xinesos. El més lògic és pensar que allò és un caramel immobiliari i que després de deixar Trafalgar, la pròxima mudança serà la de Badalona sud. No obstant, segons Àlex Mañas, segon tinent d'alcalde de Badalona, aquest no és el propòsit. Al revés. El pla municipal és no reconvertir més superfície industrial de la ciutat en terreny urbanitzable. Aquest temps ja ha passat, sosté Mañas. L'Ajuntament de Badalona confia que l'actual concentració d'empreses xineses de la ciutat al costat del port sigui, a curt termini, una mena d'imant per atraure noves inversions del país asiàtic, però aquesta vegada de companyies de més valor afegit.