Llei seca de la pega

Algun client es podria sorprendre que a la drogueria Solà, un referent del sector de les pintures que compta amb una seu al carrer dels Mestres Casals i Martorell (a un pas de Sant Pere Més Baix i del Pou de la Figuera), sigui impossible aconseguir un dissolvent a la zona d’autoservei. I no és que Alfons Solà no conegui de sobres l’ofici. Però just per això prefereix despatxar personalment qualsevol producte o cola que contingui aquesta substància. La raó no és cap altra que evitar que els menors (i grans) que esnifen cola puguin comprar-ne amb facilitat. Agafar-la abans que el dependent pugui dir que no. Va prendre la mesura fa temps, de forma preventiva, intentant tallar la cadena de subministrament a la trista legió de nois que busquen evasió amb una col·locada tan fàcil com ferotge.

«Aquests productes els tinc fora de la vista», afegeix. «Han arribat a enviar els més petits a comprar cola, i aquí no se’ls ven», manifesta. Solà parla amb gran coneixement de causa, no només com a droguer, sinó –caramboles de la vida– com a actual president de l’associació A Santa Caterina, que entre les seves problemàtiques més preocupants té aquest conflicte de convivència al barri. Afecta veïns de Santa Caterina i de la zona de Sant Pere, encara que el barri és caut. «No volem crear alarma. Ara que el comerç està millorant, volem solucions perquè això és un problema social, no de seguretat», explica.

L’associació de comerciants que aglutina molts carrers de l’entorn té contínues reunions amb responsables dels Mossos i de la Guàrdia Urbana, però l’assumpte necessita un altre tipus de cirurgia, no l’expulsió policial, coincideix Sol Ruiz de Vargas, nova presidenta dels veïns del Casc Antic. «És un problema greu per al barri i que hem comentat amb el districte, però la solució no passa per la repressió indiscriminada sinó per destinar-hi més recursos en forma d’educadors socials», relata. Segons el seu parer, s’ha d’abordar l’assumpte des de la reinserció social. «Alguns no han viscut en una família des dels 4 anys i és difícil mantenir-los en un centre, no és un tema que se solucioni trucant a la Urbana», manté.

«Com zombis»

Una altra veïna integrada en l’associació i que coneix molt bé l’evolució de la zona, Maria Mas, afegeix que després d’algunes setmanes tranquil·les, el cas ha tornat a repuntar. «Van com zombis, no pots ni parlar amb ells encara que ho intentis perquè estan molt tocats». Més que un problema per al barri, diu, «ho és per a ells mateixos», instal·lats amb freqüència a l’Arc de Sant Cristòfor amb el carrer de la drogueria, veient passar les hores i aniquilant neurones per via nasal. «Ho hem portat a l’audiència de Ciutat Vella, l’Administració ha d’intervenir enviant ajuda», afirma, abans que la situació sigui insostenible.

Al migdia d’un dia laborable, un grup deambula pel Pou de la Figuera, alguns discuteixen entre si, mentre diversos agents els vigilen de prop. Als pocs comerços del davant no hi ha por però sí recel. En un expliquen que de tant en tant intenten colar-se a la botiga per robar bosses, a les quals després s’aboquen per esnifar. «Quan van molt col·locats són molt agressius, fins i tot es barallen entre ells», expliquen. Algun veí i botiguer relata alguna estrebada de bossa molt violenta o petits furts en botigues per vendre i aconseguir recursos per comprar la maleïda pega.

Notícies relacionades

Els nens esnifadors de cola pateixen lesions al fetge i canvis cerebrals

Els nens de la cola tornen a Barcelona

Una adquisició que, després de la negativa d’alguns establiments tradicionals, han estat fent durant setmanes en multibasars xinesos de tota la zona. Fins que fins i tot els mateixos comerciants asiàtics han pres consciència de l’assumpte i en algun cas han plantat cara. Ruiz lamenta que quan aquests operadors s’han negat a vendre obertament han arribat a causar desperfectes a l’establiment. Una conjuntura de complexa gestió quan l’addicte a vegades té tot just 12 anys, picardia i està intoxicat. En ocasions fins i tot els acompanya alguna noia també enganxada.

La poca edat dels afectats fa que despertin la solidaritat d’algun veí que els baixa mantes o menjar. Però la majoria es queixen de la falta d’efectivitat de les mesures de la Generalitat i l’ajuntament. «Després de les obres i les reformes a Santa Caterina i tot el que hem passat, és hora que el barri tiri endavant, i amb aquest problema és molt difícil. Al voltant del Pou no s’instal·larà ningú nou amb aquest panorama», reflexiona un venedor de Santa Caterina. Ruiz té por que la tensió acabi amb algun «xoc frontal» amb algun veí, si aquests senten que «no s’actua» de veritat.