Les mones parlen anglès

La lluminosa sala on s’imparteixen els tallers d’ous de Pasqua del Museu de la Xocolata, del carrer Comerç, fa olor de xocolata calenta, canyella i vainilla. Des dels seus finestrals es contempla el claustre de l’antic convent de Sant Agustí Vell, cosa que sorprèn els turistes amb fills petits que aquests dies assisteixen a aquests cursos familiars en anglès que organitza durant tota la Setmana Santa el centre impulsat pel Gremi Provincial de Pastisseria de Barcelona. Les seves aules estan acollint més de mil alumnes durant aquestes vacances. Tot un rècord.

Fa un any que van començar aquestes classes en anglès davant la demanda dels estrangers que s’apuntaven amb els seus fills, d’entre 5 i 12 anys, a les de català i a les de castellà, però amb dificultats a l’hora d’entendre les pautes que requereix l’elaboració d’aquesta tradició tan arrelada a Catalunya, a València i també al món anglosaxó. A la Gran Bretanya, per exemple, és el Diumenge de Glòoria el dia que els pares amaguen ous de xocolata en un jardí perquè els nens els trobin entre les plantes, on els diuen que els ha deixat un conillet.

Bill Piersol i Felicia Patinkin viuen a Nova York. Han vingut quatre dies a Barcelona amb els seus dos fills petits i una neboda, Eli Crain, que estudia segon de batxillerat a Pamplona. «Un amic ens va recomanar que visitéssim aquest museu. A la seva pàgina web vam veure que organitzaven classes. Així que ens hi hem apuntat tots», expliquen els pares, que treballen de periodistes. «Als nens els ha encantat», comenten, mentre la filla gran alça la capsa transparent amb el seu ou de xocolata decorada amb ones roses i puntets verds. «No me’l menjaré, és massa bonic», diu la menuda.

ORIGEN ÀRAB

A més a més de treballar amb motllos i saber com temperar la xocolata, han après que els ous representen la vida i la fertilitat. Marta Figuero, mestra d’educació primària, imparteix la classe. En el temps d’espera perquè es refredi la xocolata els explica l’origen de la mona. «El nom prové de la paraula mouna, un terme àrab que significa provisió de la boca», explica fent referència al conjunt de presents que rebien els sultans o el regal que els moriscos feien als seus senyors amb motiu de la celebració de l’Aid-el Fitrt, un cop acabat el mes de dejuni del Ramadà. «D’aquesta ofrena d’ous i fruita en deriven les primeres mones, que no eren res més que tortells de pa adornats amb herbes aromàtiques i amb mel», assenyala la professora, que tot seguit pregunta a un nen quants anys té. «Cinc», respon ell mostrant la mà oberta. «Doncs la teva mona tindria exactament cinc ous, un per cada any, però al principi eren ous de gallina de veritat», li revela Figuero.

A la classe d’anglès només hi han assistit dues famílies, però per a la següent, que s’imparteix en català i en castellà, fa dies que es van esgotar les entrades. «Tenim overbooking», fa broma la mestra. La demanda va a més. Els matins estan plens i el museu ha hagut de fer també classes en torns de tarda. Entren 20 persones, la majoria mares amb fills. Només hi ha dos pares en tota la sala. «Abans de començar, renteu-vos les mans», demana la professora Figuero. Molts dels participants vénen de localitats pròximes a Barcelona. Martí Carlus és de Sabadell. Té cinc anys, l’entusiasma fer pastissos, però curiosament no li agrada la xocolata. «M’encanten les galetes salades», assegura, rient amb la màniga a la mà. «Costa que surti», protesta. La seva mare l’ajuda a aconseguir-ho tallant la punta solidificada de la màniga per deixar passar la xocolata líquida amb què dissenya els ornaments.

    

FOTOS I JOCS 

Notícies relacionades

La Patrulla Canina i Star Wars arrasen als aparadors

La mona de Pasqua

Les mares treuen els telèfons mòbils de les butxaques per fer fotos dels menuts. Els nens aprofiten qualsevol distracció dels grans per untar el dit a la màniga de cacau. Albert Giral és de Barcelona però viu a Londres. «La meva filla Sofia i jo ja vam venir l’any passat. I ella volia repetir», diu. La Sofia parla català, anglès, castellà i rus. «La meva mare és d’Ucraïna», explica mentre dibuixa un sol i un cor al seu ou. 

Al cap de 45 minuts, els més petits ja no aguanten asseguts als tamborets. Corren per l’aula, i s’amaguen sota les taules. La professora els pregunta d’on ve el cacau. «D’un arbre», crida una nena. En aquell moment, la mestra els mostra una beina i les seves llavors. Llavors tasten el cacau i fan ganyotes. «Això no és xocolata. És amarg», coincideixen. I allà descobreixen que en realitat el que tant els agrada és dolç perquè hi han afegit sucre.