Nous estudis revelen que estar solter pot evitar-te tenir demència

Amb el pas dels anys es van fent diversos estudis o bé per corroborar els ja fets amb anterioritat o bé per determinar canvis. Això és el que ha passat amb els relacionats amb estar en parella o solter. El 2015 un estudi de la Universitat de València, basat en l'Enquesta Europea de Salut 2009-2010 va determinar que les persones entre 25 i 64 anys tenien menys ansietat i una millor salut quan estaven en parella.

Però ara, malgrat la creença estesa que per a la salut del teu cervell el millor és l'estabilitat d'una relació en parella, un estudi publicat per la revista Alzheimer's & Dementhia Journal ha revelat el contrari: no tenir parella et pot ajudar fins a un 50% a prevenir la demència.

Per què no tenir parella és bo?

L'estudi d'A&D explica que el risc de patir qualsevol mena de deteriorament cognitiu disminueix quan es té una vida i una interacció social més activa, per la qual cosa la vida social més limitada de les persones casades o en parella pot perjudicar la salut cerebral.

Aquest estudi va continuar durant 18 anys tant en homes com en dones i va revelar que les possibilitats de patir demència per cossos de Lewy -una de les formes més freqüents de demència, que pot ocasionar alteracions en el pensament, el moviment, la conducta i l'estat d'ànim- disminueixen a la meitat en les persones solteres davant qui estan casades o en parella.

Majors possibilitats de demència

Notícies relacionades

Aurelio Rojas, cardiòleg: «El 90% de les persones utilitza malament l’oli d’oliva»

Songs for an Ewan Day, un festival boutique que enamora amb la seva oferta musical

Això no vol dir que les persones casades vagin a patir demència, però sí que les possibilitats són més grans. Els investigadors de l'estudi també han explicat que la demència pot ser previnguda malgrat tenir una vida en parella i una vida social menor.

Per tant, l'estudi realment explica que allò que prevé de demència o qualsevol mena de deteriorament cognitiu no és només el fet de no tenir parella, sinó que tenir una vida social activa i interaccions socials constants ajuden a disminuir a la meitat el risc de patir-les.