nova etapa per a un edifici emblemàtic

El Canòdrom ressuscita per fi com a incubadora de projectes culturals i tecnològics

Deu anys després de l'última carrera de llebrers, l'equipament dóna pas a les noves tecnologies, el 'coworking' i la formació

  / ALBERT BERTRAN

 
fcosculluela4147013 barcelona 20060227    el canodromo de la meriadana160310183240
fcosculluela242208 carreras de galgos en el canodromo meriadiana  fot160310184135

/

3
Es llegeix en minuts
Ferran Cosculluela
Ferran Cosculluela

Periodista

ver +

Deu anys després que els llebrers correguessin per última vegada darrere d’aquell correcamins en forma de llebre que sempre s’acaba escapant, el Canòdrom Meridiana ha ressuscitat finalment convertit en una incubadora de projectes culturals digitals, noves tecnologies i coworking , a més a més de fer-ho en un espai per als veïns del barri del Congrés i els Indians, al districte de Sant Andreu.

Enrere queden diversos projectes per convertir l’emblemàtic edifici construït el 1962 en un equipament esportiu, un centre de recerca del pensament o un museu d’art contemporani, segons el color polític del govern municipal que en cada moment es trobava al capdavant de l’ajuntament. 

Finançament

Els tinents d’alcalde Jaume Asens i Laia Ortiz i la comissionada de Cultura, Berta Sureda, van ser ahir els encarregats de presentar públicament aquest nou equipament destinat a la «creativitat» i la «innovació» amb el qual es pretén acostar artistes de la cultura digital i emprenedors, i impulsar un viver d’iniciatives relacionades amb el món de la tecnologia. L’objectiu és convertir idees creatives en àmbits com el de la cultura digital en projectes emprenedors.

«El Canòdrom està pensat per a la gent que està començant, amb l’objectiu que puguin fer créixer els seus projectes i perquè puguin aconseguir finançament»  , va explicar Asens, que va subratllar que es tracta d’un «projecte estratègic» en què conflueixen moltes iniciatives gràcies també a la participació de Barcelona activa. «És un espai perquè els nostres creadors no se’n vagin de la ciutat» , va insistir.

El catàleg de serveis que ofereixen les instal·lacions, de propietat municipal i gestionades per l’empresa Incubio i l’Institut de Cultura de Barcelona, és ambiciós: sales polivalents, programes d’acceleració de projectes emprenedors, espais de reunions, oficines independents, zones de coworking (amb tarifes individuals de 180 euros al mes), projectes de formació i suport a les noves empreses i centre d’activitats obertes.

Actes i celebracions

Un espai que també s’incorporarà als «projectes festius de la ciutat» (especialment a la plaça que hi ha davant de l’edifici i que substitueix l’antiga pista per on corrien els llebrers), en compliment de la voluntat del govern municipal de descentralitzar els actes i celebracions que es porten a terme a la ciutat durant les grans festivitats com la Mercè o el festival de jocs DAU.

I, per si hi faltés alguna cosa, una instal·lació amb la qual també es vol satisfer la reivindicació veïnal que demanava destinar al barri l’edifici per cobrir les carències de la zona pel que fa a equipaments esportius, guarderies i espais de reunió de les diferents associacions.

Equipaments pendents

En aquests moments, el Canòdrom ja acull programes d’incubació per a noves empreses creatives que es troben en la seva fase inicial. Com CorseGames, una firma que desenvolupa videojocs; Infinda, que impulsa una eina que recomana automàticament inversions en borsa; StaffPicker, una plataforma internacional per trobar feina en el sector dels esdeveniments, o CommonLocals, una aplicació per connectar amb veïns del lloc mentre es planifica un viatge amb l’objectiu d’obtenir les millors recomanacions.

Laia Ortiz va destacar que la instal·lació és la primera peça dels equipaments pendents del barri, entre els quals va destacar una guarderia i un poliesportiu.

Premi FAD 

Notícies relacionades

L’edifici del Canòdrom Meridiana va ser construït el 1962 pels arquitectes Antoni Bonet i Josep Puig. Té una impressionant estructura de 10.000 metres quadrats en forma de mitja lluna que va guanyar un premi FAD de disseny. La seva singularitat va fer que fos inclòs al catàleg del patrimoni arquitectònic barceloní. 

Després del final de les carreres de llebrers, l’ajuntament va adquirir l’edifici i els terrenys el 2010 i hi va portar a terme la rehabilitació en tres fases, amb un cost de 6,4 milions, finançats en part pel Fons Estatal d’Inversió Local. El projecte final donat a conèixer ahir es va iniciar en l’anterior mandat municipal, quan l’alcalde convergent Xavier Trias era al capdavant del consistori.