Starsky i Pau

No una vegada sinó dues ha vençut la màquina, la mateixa màquina, a Paul Michael Glaser i David Soul. La primera va ser entre el 1975 i el 1979, durant l’emissió original als EUA dels 92 episodis de les quatre temporades de la telesèrie 'Starsky y Hutch'. El cotxe en què patrullaven pels carrers de Bay City els va robar netament el protagonisme. La segona és als ulls de la posteritat. Si ara trobessis pel carrer Glaser (Starsky) i Soul (Hutch) ni et fixaries en aquests dos septuagenaris. Si no és que siguis una eminència en els baixos fons del món de l’espectacle nord-americà i britànic. Però si veiessis l’automòbil que els va eclipsar giraries el cap amb risc de lesió cervical. Que Glaser i Soul no hagin sigut mai detinguts per destrossar amb un bat una rèplica del vehicle en qüestió parla a crits del seu 'fair play'.

 Jo si més no vaig girar el cap violentament quan vaig veure pujar per Roger de Flor el cotxe de 'Starsky y Hutch'. Per sort també el vaig veure sortir del taller de mecànica general Aldany, on es va forjar el contacte amb el propietari. 

EL NAIXEMENT D'UNA ESTRELLA

 L’automòbil utilitzat a la telesèrie va ser un Ford Gran Torino. Res de l’altre món. La productora Spelling-Goldberg el va triar perquè tenia un acord de préstec de cotxes amb Ford. El cop de geni va ser de George Grenier, l’encarregat de vehicles a la companyia d’Aaron Spelling i Leonard Goldberg. «El vam pintar de color vermell tomàquet i hi vam afegir unes pretensioses bandes blanques. Havia nascut una estrella», va explicar Grenier . Sens dubte. Ford va fabricar edicions limitades del model tunejat arran de l’èxit de 'Starsky y Hutch'. A Espanya el Renault 12 i, en menor mesura, el Simca 1200 es prestaven a imitacions pretensioses.

Pere Peñaranda, que té 48 anys, és el propietari del cotxe que rugia carrer de Roger de Flor amunt. Un Ford Gran Torino del 1976 de color vermell viper (sí, escurçó , així es diu aquest vermell) i amb les reglamentàries franges blanques com rajos superheroics als laterals. El motor no és el V8 (dos blocs de quatre cilindres muntats en ve baixa) de 220 cavalls de sèrie sinó un V8 de ¡500 cavalls! És el que es diu un automòbil sobrealimentat. Dominic Toretto sap de què va l’assumpte. Per això rugeix fins i tot al ralentí. I per això engoleix 20 litres de gasolina cada 100 quilòmetres a 100 quilòmetres per hora. La tapisseria és de cuir negre amb rivets vermells i als reposacaps hi ha brodat també en vermell Zebra 3, el nom policial de la unitat formada per David Starsky i Kenneth Hutchinson. Entre la pintura i els abundants cromats es necessiten ulleres de sol per mirar-lo. 

LA CULPA VA SER DE LA PLAYSTATION

El Pere va comprar el bòlid a finals de l’any 2015 i fa un mes pelat que el té. Li feia il·lusió, és clar, però encara li feia més il·lusió al seu fill, el Pau , estudiant de primer curs de Relacions Laborals. El jove és fan de la parella de policies secrets més cantona de la història no per la telesèrie sinó per la pel·lícula del 2004. Sobretot, pel videojoc per a la PlayStation 2 que va sortir. «La meva dona es va atabalar de tantes mirades el dia que va venir a passejar», diu el Pere.

Notícies relacionades

BCN demanarà permís judicial per desallotjar tres blocs a Vallcarca

Els ecologistes, en contra

El capritx del Pere va ser l’Aston Martin V8 del 1975 que ja tenia. El Gran Torino ha sigut més aviat el del Pau. Fins i tot té sirena i equip de ràdio. Per a les fotografies a Sant Pol de Mar, on guarden el segon cotxe al garatge de la segona residència, pare i fill es caracteritzen més o menys de Starsky (jersei de punt amb cremallera) i Hutch (beisbolera). 

Un amic del Pere té un Dodge Monaco del 1974 (el cotxe de policia que condueixen els Blues Brothers) i un Delorean DMC-12 del 1982 ('Retorn al futur'). Junts estudien la possibilitat de muntar una empresa de lloguer dels seus cotxes de cinema (i televisió) per a casaments, esdeveniments, rutes per Barcelona, anuncis, etcètera.