Els inicis del fotoperiodisme barceloní, recuperats en un llibre

Alessandro Merletti, Adolf Mas, Josep Maria Sagarra i Agustí Centelles, entre altres, van ser els pioners del fotoperiodisme a Barcelona a principis del segle XX. Retrataven a peu de carrer tot el que es podia convertir en notícia als diaris, i lluitaven perquè la logística i la tecnologia no frenés la seva tasca a l'hora de publicar.

La seva feina es troba ara reconeguda al llibre 'Reporters gràfics: Barcelona 1900-1939', editat per l'Ajuntament de Barcelona, una nova publicació que vol contribuir a la reconstrucció de la memòria gràfica barcelonina i reflectir la feina dels que van ser els primers caçadors de notícies.

"Aquests primers fotoperiodistes havien de treballar de manera molt ràpida, amb una tecnologia que realment no permetia ser-ho. Tot i això, sempre se les enginyaven perquè aquella mateixa nit o l'endemà al matí el diari pogués publicar la seva fotografia", explica l'antropòleg i coautor del llibre Andrés Antebi.

"Els primers fotoperiodistes també eren inventors, perquè creaven estris que els facilitessin la feina. L'escala de fotògraf n'és un exemple".

DOS VOLUMS EN UN SOL LLIBRE

El llibre es presenta en una caixa amb dos volums: un que està dedicat a l'ofici del fotoperiodisme, titulat 'Ofici', en què es mostren instantànies amb els mateixos fotògrafs com a protagonistes, treballant i fent l'impossible per captar "el moment".

L'altre, titulat 'Kiosk', conté les fotografies que aquests reporters van fer durant el primer terç del segle XX. Són imatges d'esdeveniments esportius, accidents, festes populars o conflictes bèl·lics de l'època.

Notícies relacionades

Aquestes són les 122 veus per influir en la llei del taxi que comença a tramitar el Parlament

Una ofensiva empresarial demana paralitzar el concurs públic d’un macro "tardeo" a Gavà: "Afavoreix l’anterior operador"

Moltes d'aquestes fotografies es van extraviar durant el règim franquista, l'època més fosca per a la professió. Segons Antebi: "Hi va haver fotoperiodistes represaliats, exiliats i empresonats. Alguns es van poder quedar, però la immensa majoria se'n van haver d'anar i, d'aquesta manera, es va truncar la seva carrera professional". I és que la llei de premsa de 1939 imposava un control sever sobre la informació i limitava l'accés a exercir la professió. "Molts arxius es van perdre per sempre, potser enterrats en caixes cobertes de pols en un racó d'unes golfes, oblidades", explica Antebi.

'Reporters gràfics: Barcelona 1900-1939' pretén, per tant, contribuir al reconeixement i a la difusió del llegat històric de la fotografia de premsa catalana, un patrimoni inexplorat i poc conegut fins ara.