La festa es fa major

Aquest divendres ha començat amb un pregó d'Andreu Buenafuente, de 50 anys però barceloní en fa només 25, la Mercè, el més semblant que en aquesta riba del Mediterrani hi ha d'aquella migració anual que el cranc vermell fa a les oceàniques Christmas Islands. Allà als antípodes, la selva d'aquesta diminuta illa es tenyeix de vermell perquè milions de crancs surten dels seus refugis en una festa major de l'aparellament digna de conèixer-se. El que des d'ara i fins dijous que ve passa a Barcelona també ho hauria de venir a documentar el National Geographic. Se sol calcular que el públic que passa per la festa suma un milió i mig d'ànimes, poc menys, doncs, del padró oficial de la ciutat. No és que hi vagin tots. Alguns van a més d'un espectacle. Però l'èxit d'aquesta festa, sobretot des de la feliç troballa de la Ciutadella, el Bogatell i el castell de Montjuïc com a escenaris fixos, és inqüestionable.

Buenafuente, una mica com si fos un dels caricaturistes de la part baixa de la Rambla, ha retratat d'una manera bastant reconeixible el que és aquesta ciutat i, sobretot, l'ànim amb què els seus habitants encaren mlagrat tot la vida i es llancen al carrer en la seva festa major. El còmic defensa que Catalunya té "dret a decidir, a decidir que no, i fins i tot a no decidir".

Pot ser que de vegades Barcelona sembli una ciutat que t'empeny a l'aigua i després et pispa la roba, però té una altra cara, la que el reusenc ha volgut elogiar en el seu pregó. L'ha pronunciat, com és costum des de fa massa anys, al Saló de Cent, una solució molt desagraïda per al públic que a la plaça de Sant Jaume espera que comenci la festa, però en aquesta ocasió, en una feliç ruptura del guió clàssic, el pregoner i l'alcaldessa han sortit al balcó, com hauria de ser sempre, a l'estil Pepe Isbert, i després de dirigir-se als barcelonins han penjat de la façana unes pancartes de solidaritat amb els refugiats que des de fa setmanes travessen Europa i que l'ajuntament ha promès acollir fins on arribin els seus recursos.

Aquesta és la primera Mercè d'Ada Colau com a alcaldessa. Buenafuente hi ha recorregut per al seu monòleg davant les autoritats. Ha dit que als passadissos de l'edifici consistorial no hi ha trobat les fogueres que alguns apocalíptics havien anunciat, i tampoc un saló de plens okupat. "He entrat i he vist gent normal treballant, o almenys als seus llocs de treball. Semblaven nets, fins i tot alguns sense rastes, i diria que molts no eren família d'Ada Colau". A vegades, una mica d'humor va bé per destensar els músculs, una mica engarrotats en la política municipal des del mes de maig. La festa major, en qualsevol cas, sembla al marge d'aquesta baralla. Encara que centenària, aquesta és una celebració el format actual de la qual va ser encunyat primer per alcaldes socialistes (bé per a ells), que va ser sàviament polida per Xavier Trias (l'èxit de la Ciutadella com a espai és una medalla que penja de la seva jaqueta) i que, pel que sembla, en vista de la programació, l'actual govern no té intenció de desballestar. 

Companyia coreana..., del Nord

L'escriptor i periodista de moda Manuel Jabois va explicar una vegada que, des del seu punt de vista, "Galícia no és una nació, és una orgia", que no se l'estima per l'intangible, sinó per les seves estupendes ries, per prendre's un vi durant la posta de sol. A vegades, Barcelona, quan no s'entossudeix a ser una granja de corbs, que és el seu revers de la moneda, també té un punt d'aquesta bacanal gallega, i la Mercè és el moment del clímax. Val la pena fer un cop d'ull al programa. Sempre hi ha alguna cosa que ve de gust conèixer. En aquesta edició del 2015, per exemple, despunta amb llum pròpia la presència, avui i demà, al castell de Montjuïc, d'una companyia circense de Corea del Nord. La seva procedència ja és tota una targeta de presentació. Arriba amb fama d'extraordinària, i és que durant tot el cap de setmana, la fortalesa que corona la muntanya es transforma en una mena de festival de circ en què participen 15 companyies. Queda una mica lluny, però una vegada allà és un gust passar-hi el dia.

Notícies relacionades

Ceci i Laura, els ulls rere Collboni

Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona: "El calendari de la reforma de la Fira a Montjuïc és ambiciós i possible"

És més còmode anar a la Ciutadella, on aquest any el xoc visual l'aporta la presència ni més ni menys que del fusellatge d'un DC-10, reciclat en escenari teatral. A la més Central Park de les zones verdes de la ciutat hi actuaran més de 30 companyies, diverses d'elles argentines, ja que aquest any la ciutat convidada de les festes és Buenos Aires.

Després també hi ha la Mercè de la música, i la de les tradicions, i la dels focs artificials, i la de la Festa del Cel, encara que sigui a Mataró. Total, que la festa major de Barcelona és una suma harmònica de diferents festivals i gresques, una orgia jaboisiana, un espectacle, sense ànim d'insistir, a l'altura de la migració dels crancs vermells.