Ceci i Laura, els ulls rere Collboni

Entre el seguici de persones que sol acompanyar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en la seva atapeïda agenda, hi ha dues figures que sempre –o gairebé sempre– hi són presents. Atents, discrets i prudents, segueixen els seus passos sense perdre’l de vista. Són Ceci Fimia i Laura Guerrero, els fotògrafs de protocol de l’Ajuntament, encarregats de documentar el dia a dia de l’alcalde. És igual si és una inauguració solemne, una visita a un mercat o una xerrada amb veïns en un parc. Són els ulls que retraten l’activitat institucional, la quotidianitat i, en ocasions, la intimitat de qui ostenta la màxima responsabilitat a la capital catalana.

Tots dos tenen anys d’experiència capturant la política municipal, tot i que els seus camins professionals s’han unit en aquest mandat. El Ceci, "un tipus de metre noranta, calb i amb tatuatges" que al setembre farà 50 anys, es va endinsar en les rutines municipals a la seva ciutat, Badalona. Tant allà com a la capital catalana.

Tots els seus gestos

Admira les dues ciutats, tot i que admet que tenen poc a veure l’una amb l’altra. A Barcelona es viu tot –sobretot al principi– "com si fossis un principiant, un nen". Ara ja hi està més acostumat. Una precampanya i una campanya amb el PSC i dos anys d’alcaldia a través de l’empresa Goroka ja l’avalen com a fotògraf de Collboni, de qui ja es coneix tots els gestos.

La Laura va començar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona el 2017, va viure l’anterior mandat amb Ada Colau. Té 53 anys, també és de Badalona i és filla de Joan Guerrero, un dels grans fotògrafs socials del país.

Tots dos van col·laborar a EL PERIÓDICO. En el seu cas, va ser regularment a El Dominical del 1999 al 2008. La fotografia li permet continuar mirant "amb els ulls d’una nena". És el moment en què la seva ment "calla totalment" i es produeix "la màgia", "l’instant precís, un gest quotidià". Treballar amb l’alcaldia li ha donat "més consciència com de polaritzat està tot". "Les contradiccions tan grans que hi ha, la llum i l’ombra que som".

El Ceci i la Laura es distribueixen una agenda de vegades "frenètica", però que els dona llibertat per treballar. Formen part d’un equip en què també hi ha la Katia, l’Aida i la Rita, que s’encarreguen de les xarxes socials.

Ni dues setmanes

"Jo l’hi dic: alcalde, jo tinc la teva agenda i no duro ni dues setmanes", riu el Ceci. "L’admiro per això. ¡I a sobre és que fa viatges llampec!". El seu dia a dia depèn de l’agenda institucional, així que, de manera inevitable, les seves jornades són variables, flexibles i de vegades ben imprevisibles. "Hi ha dies que passes d’estar amb el Rei a estar amb una senyora que fa 100 anys", assenyala.

"Des d’alcaldia entenen perfectament la importància de la feina i la prefereixen ben feta, es trigui més o es trigui menys", assegura. És crític amb les presses d’avui dia i agraeix no tenir aquesta pressió. Tampoc la sent per actes solemnes, com els de la Casa Reial o la Moncloa. "El més fotut és quan vas a un casament, fotografies el moment dels anells i, quan te’n vas, veus que les fotos estan cremades. ¡Llavors sí que l’has cagat!". Per sort no li ha passat mai. Malgrat això, reconeix els nervis que es passa les primeres vegades. La seva va ser a la Mercè del 2023, amb la visita de l’alcalde de Kíiv. És una feina que l’ha ajudat molt a improvisar, a aprendre que "hi ha coses que no pots controlar". En una agenda així, també els salva "la gran família" de fotoperiodistes que es troben als actes, ressalta la Laura.

Només cal estar als actes de l’alcalde i seguir-lo a les xarxes per adonar-se del valor que Collboni dona a la fotografia. "Entén perfectament la importància de tenir una bona imatge dins d’una notícia", explica el Ceci. En això coincideix la Laura, que diu que "ho té molt integrat". "Però no només és ell. Ell és el fil conductor i el protagonista, i que això després això cobra un sentit. A través d’ell es donen una sèrie de situacions que narren una història. Estem recollint un document gràfic d’un moment que és històric de Barcelona", afirma ella.

Tots dos ressalten la proximitat –gairebé inevitable– amb Collboni, davant la qual no els queda cap altra opció, que intentar ser discrets. "Has de ser molt transparent o invisible per no influir en el que està passant, intentar no alterar res", assenyala la Laura. Confessa que "sempre hi ha com una línia", però no estrictament per l’alcalde, sinó per les situacions que viuen, compromeses en molts casos, "en què no has de disparar". Van des de reunions fins a un moment més íntim, com el que pot passar en un viatge en furgoneta entre actes.

Notícies relacionades

Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona: "El calendari de la reforma de la Fira a Montjuïc és ambiciós i possible"

3.000 nous pisos per transformar Cornellà

L’alcalde revisa les seves notes i el Ceci ja hi veu la foto. "Soc allà, el veig preparant-se la reunió i penso... ¿Disparo o no disparo? I disparo". Això li permet tenir fotos en què es veu "el que hi ha darrere". "És on demostres més la proximitat amb l’alcalde", assegura.

La Laura i el Ceci tenen clar que no ho canviarien per res. "¡La millor feina del món és la meva! Faig fotos a la millor feina del món, doncs és la meva", fa broma amb referència a les vegades que Collboni defensa que no hi ha ocupació més gratificant que la seva.