Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona: "El calendari de la reforma de la Fira a Montjuïc és ambiciós i possible"

És un salt qualitatiu enorme, tenir aquest espai tan urbà com el de la Fira entre Montjuïc i la plaça d’Espanya és un privilegi. Les grans fires es fan en espais immensos, com és ara la Fira Gran Via, tot i que aquesta continua sent, a diferència de les d’altres països, una fira urbana, tot i ser a tocar de l’aeroport. Mantenir al cor de la ciutat, en un lloc tan emblemàtic de Barcelona com Montjuïc, un espai firal modernitzat, amb infraestructures renovades, amb nous pavellons ja fets pensant en fires i congressos, és un privilegi. Serà una de les icones mundials de les fires. És recuperar el que va ser construït el 1929 amb la previsió que seria demolit. No disposava d’una adequació completa, i ara ho refem com si fos nou.

Tota aquesta reforma pivota sobre el centenari de l’Exposició de 1929, però la Fira neix oficialment el 1932.

Justa. Nosaltres diem sempre que som un dels hereus de l’Exposició Internacional. Aquí hi va haver grans fires de mostres i després sectorials, que són les que tenim avui. Vam veure clarament l’oportunitat de vincular el centenari amb un projecte per posar al dia Montjuïc. La Fira ha sigut motor de la celebració però és un projecte compartit; al darrere hi és tothom. Es va crear un consorci per al centenari, que té com a socis la Fira, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, l’Estat, i també hi entrarà el MNAC i segurament BSM. Darrere de tot això hi ha una voluntat de les administracions que demostra que Montjuïc és a la seva agenda.

D’acord amb el que expliquen els arquitectes que la reformaran, el principal problema de la Fira a Montjuïc i plaça d’Espanya és la seva falta de connexió amb la ciutat i amb Montjuïc mateix.

Això era un recinte, que comporta el concepte de tancat, i la idea és fer un espai firal, obert i més connectat amb Barcelona. És important que sigui una fira integrada a la ciutat. Hem escoltat el consistori, sabem que hi ha un problema d’habitatge i vam entendre que havíem de cedir el pavelló del carrer de Lleida perquè s’hi faci habitatge.

¿Creu que hi vindran veïns a passejar?

L’avinguda Maria Cristina serà per als vianants, sense cotxes, amb transport públic. Ens hem d’imaginar un gran bulevard que adquirirà una gran centralitat. Serà un espectacle

¿Ajudarà a fer créixer la Fira?

Deixant fora el Mobile World Congress i l’ISE, anant al segment de congressos, els que corresponen a una associació, per exemple els de metges, Barcelona és la primera ciutat del món pel que fa al nombre de delegats. En congressos som la cinquena, però en nombre de delegats, la primera i de lluny. Les exposicions de 1888 i 1929, els Jocs Olímpics, el Mobile: tot això són elements que ens posicionen en el món com a ciutat acollidora. L’experiència del visitant és la de la Fira, però també ho és sentir-se ben tractats, l’arribada a l’aeroport, el transport públic, el món de la restauració, l’hoteler. Quan demanes a la gent què opinen si un congrés ha de venir a Barcelona contesten que els va bé: més visitants, expositors. Només cal veure com creix l’ISE, com va el Mobile, és a dir, la joia de la corona.

¿Diria que ha mort el debat sobre la possibilitat que el Mobile se’n vagi?

Sí, tenim una relació consolidada amb un contracte llarg i amb vocació de continuïtat. El Mobile és a casa seva.

¿I el debat sobre si és bo que Barcelona avanci a base de fer esdeveniments?

Jo crec que és recíproc. La ciutat avança, pot tenir esdeveniments. I tenim esdeveniments que fan que la ciutat avanci. Barcelona sap aprofitar totes aquestes cites, com els Jocs Olímpics de 1992. El Mobile és els Jocs Olímpics d’ara.

¿Quins aspectes visuals de la nova Fira seran més cridaners?

Destacarà molt l’edifici d’oficines, el Fira Innovation Hub. Serà un element prou icònic. També ho seran l’avinguda sense cotxes i la passarel·la del Palau Multifuncional. Les fires al món són més del tipus nau industrial. Aquí no: això és monumental. Estem molt satisfets amb l’objectiu: un espai firal modern en un entorn històric. Tenim el temps just. Ara falta l’execució.

¿No tem que el calendari, ajustat, no es compleixi?

És just però ho gestionarem. A l’Alfons XIII no cal demolir-lo; és una reforma interna. El nou Multifuncional sí que requereix demolició, el febrer o el març vinent ja ho hauríem de fer, i tindrem tres anys per construir. És ambiciós però possible. Algú em deia que anem molt ràpid, però aquest projecte es va començar a plantejar fa uns quants anys. Fa 20 anys els nostres antecessors van tenir la visió de fer la Fira de Gran Via. Em consta que hi va haver gent que es preguntava com s’ompliria, igual com es deia del CCIB, i ara són un èxit. Ara toca renovar la Fira de Montjuïc.

Fa uns mesos es va adjudicar una nova fase de l’ampliació de la Fira a l’Hospitalet.

És la tercera fase, arquitectura i instal·lacions. Ha d’estar tot fet el 2027. La Gran Via es posiciona com un dels recintes firals més moderns d’Europa, i amb més capacitat. Ens permetrà fer grans esdeveniments, un Mobile o un ISE, i també comercialitzar per separat, fer un esdeveniment al Zero, amb el pavelló 2 i el 3, i un el 8. Cal créixer sobre els actius que tinguis. Barcelona en té molts però no pas tots. Som un dels líders del món a rebre visitants internacionals i locals. La ciutat aposta pel turisme de visitants de conferències i congressos, un visitant de qualitat, el turisme MICE (meetings, incentives, conventions and exhibitions/events), que deixa un valor afegit superior, que, a més, ve tot l’any. No és estacional.

¿Ja beneficia prou la ciutat de Barcelona, l’activitat de la Fira? És una qüestió que es va debatre molt fa pocs anys en relació amb el Mobile.

El debat va ser molt curt. De seguida es va veure que això tenia tot el sentit del món, i que Barcelona no podia renunciar a un actiu tan important. El MWC fa una gran feina per ancorar el seu llegat. No solament són els quatre dies que venen més de 100.000 visitants que donen feina a molta gent. I no a l’hostaleria i prou. També pel llegat que hi ha en l’àmbit industrial. Els hubs d’empreses que han decidit instal·lar a Barcelona el seu centre d’innovació mundial: Nestlé, AstraZeneca. Gent que ha conegut Barcelona gràcies al Mobile. Que Barcelona tingui aquesta posició no és pas casualitat, i en això la Fira hi té molt a veure.

¿S’implicarà la Fira a donar un futur al Palau d’Esports juntament amb el consistori?

Sí, ja hem tingut alguna conversa i l’alcalde ha anunciat en algun moment que es parlava amb la Fira de cara a aquest projecte, que s’ha d’arreglar. És un actiu interessant. Estem en converses molt inicials.

Notícies relacionades

Ceci i Laura, els ulls rere Collboni

3.000 nous pisos per transformar Cornellà

Els qui promouen que s’instal·li el Museu del Transport a l’actual Palau de Comunicacions recorden que el 1929 ja es va dedicar aquest espai a una exposició de transport i argumenten que actualment aquesta part està infrautilitzada.

Ens hi hem trobat. Tinc tota la sensibilitat sobre aquesta qüestió; vinc de TMB. Però en el nou projecte de Fira a Montjuïc aquest projecte no té espai. Perquè l’espai és per fer-hi fires. I després de cedir el pavelló 2, el del carrer de Lleida, per fer-hi habitatge. Literalment, el museu no hi cap. Entenem perfectament la necessitat però la Fira no pot sacrificar un metre.