Una botiga de discos al Poblenou

Hi va haver un temps, nens i nenes, en que un esquirol podia travessar Barcelona saltant de... botiga de discos en botiga de discos. Per exemple de Discorama Vallejo, al passeig de Verdum, a la superpop Discoteca Yelmo, a l'avinguda de Borbó, i d'allà a Discos Martin's, al carrer de la Indústria, per continuar amb escales en altres establiments especialitzats i en comerços d'electrodomèstics (que llavors ja tenien una oferta discogràfica residual) fins a la terra promesa del Raval. La còmoda era digital ha acabat amb això, igual que ha acabat amb el disc com a objecte sagrat. Si la botiga de discos és un unicorn, la botiga de discos de barri és un unicorn violeta. Bravo per l'heroica Disco 100, a Gràcia.

«Digue-ho als teus pares», diu Raül Chamorro. Digue'ls fa dos anys i mig que deixes una feina fixa per obrir una botiga de discos. Al Poblenou profund, a més. Quin disgust, fill. «Però és que escoltar música és l'únic que sé fer», menteix Chamorro.

Ultra-Local Records es diu la botiga, i està dedicada sobretot a música popular independent feta a Catalunya. I a això Maurici Rivera, del grup The Missing Leech i el segell discogràfic El Mamut Traçut, camarades de la casa, ho ha batejat com «el sotabosc». Un lloc on passen moltes coses que no es veuen.

Al costat de Chamorro, Carme Baqués, la seva parella. Físicament els dies en què la feina l'hi permet i espiritualment sempre. Només eren hooligans de la música indie quan van començar. Cap experiència en grups. Cap experiència en el negoci musical.

Visita de Melodrama

Gràcies a certa serendipitat, a Ultra-Local hi ha anat creixent una cosa petita, rareta i valuosa com una pel·lícula dels estudis Ealing. El moble dels vinils de segona mà l'hi va regalar el propietari d'una botiga de discos del pròxim carrer del Pallars. Desapareguda, és clar. Un bon dia es va presentar a la botiga un membre dels immortals Melodrama amb còpies del seu últim disc, Dilluns a Tànger, autoeditat, quin remei. Es diu Dilluns a Tànger pel carrer del Poblenou on els autors de No me digas que me dejas assagen, no per la ciutat marroquina, que està molt lluny. Chamorro no recorda si va ser Dionís o Toni Olivé, però vull pensar que era el Toni, autor del fabulós blog Popblenou, amb entrada sobre la història de les botigues de discos del barri. Un altre dia va passar a saludar Ricky Gil, de Brighton 64, nou veí del Poblenou, i poc després actuava a Ultra-Local. Això pel que fa a la vella guàrdia.

Pel que fa al sotabosc actual: 52 bolos va acollir l'any passat la botiga. Sempre acústics: encara que els veïns estan d'acord amb les actuacions, no cal abusar-ne. I en la festa major del Poblenou no ha faltat un escenari ultralocal els dos últims anys, programat en solitari la primera vegada i en comandita amb les pròximes i còmplices associacions culturals Hi Jauh Usb? i Niu la segona.

De Miquel Serra, Supergegant, Gúdar, Combray, El Último Vecino, El Petit de Cal Eril i The Saurs són els discos més venuts a Ultra-Local. «Cada còpia despatxada és una alegria», diu Chamorro.

Cerveses del 'paki'

Ultra-Local va oferir de dijous a dissabte de la setmana passada la tercera edició del festival Microclima Sound. Acreditació casolana per als músics i polsera casolana per als assistents. Que divendres a la tarda van anar arribant amb packs de cerveses del paki de la cantonada per veure La Vida Padre i Miquel Vilella. Una estona de xerrera a la vorera. Dues cadires al portal de la botiga, a la fresca. Apareix una senyora gran, veïna de l'immoble, i davant seu la concurrència s'obre com el mar Roig davant Moisès perquè passi amb el carret de la compra. Dos veïns joves de l'edifici que se sumen a la cita amb el preceptiu pack de cerveses del paki de la cantonada. I cap a dins. Vetllada ultramàgica.

Notícies relacionades

Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent

Glòries posa a prova la complicada convivència entre ciclistes i vianants

Chamorro ha hagut de tornar a treballar a mitja jornada de mecànic en un taller de bàscules i ja només obre Ultra-Local a la tarda. El dissabte, això sí, obre tot el dia.

La del passat cap de setmana ha sigut la primera edició del festival Primavera Sound que ell i Baqués s'han perdut. No tenien pasta per a l'abonament.