Que fals que és el món d'avui

La realitat no és un competidor fàcil. ¿Quin d'aquests dos titulars diríeu que és verdader i quin fals?

1. «Un manxec segueix fent copes amb els seus amics després de rebre sis punyalades».

2. «Jutgen una dona que va clavar un ganivet al tòrax al seu marit dues vegades, encara que ell l'ha perdonat i són feliços».

Tots dos són verdaders. El primer relata un succés ocorregut fa només uns dies, i el segon encapçalava una crònica de tribunals de fa més d'una dècada; un dels centenars de titulars que les agències de notícies despatxen i arriben a la redacció d'aquest i altres diaris. Fa falta molt d'enginy, doncs, per millorar el panorama que ofereix la vida real, aquest espectacle insuperable.

(Provem-ne més. A partir d'ara, un dels dos és un impostor:

1. «Un professor de Física s'electrocuta mentre feia un experiment a classe, a Girona».

2. «Un espanyol bat el rècord mundial de minimitzar el Facebook quan el seu cap passava per darrere seu».)

Potser perquè els titulars de les informacions autèntiques no els agradaven, El Mundo Today va decidir fa sis anys inventar-se'n de propis. Xavi Puig i Kike García van crear la pàgina d'internet, mordaç i aguda com cap altra, i ràpidament va començar a galopar i a conquistar adeptes. Al cap de poc temps van ficar un peu a la cadena SER, al programa de Carles Francino, i ara acaben d'estrenar-se a l'escenari.

(A veure amb aquests:

1. «El propietari d'una quadra denuncia un home per practicar zoofília amb les seves burres».

2. «Un dislèxic entra en un concessionari i demana un chochazo»).

El Mundo Today es va tancar la nit d'aquest divendres, dissabte i diumenge passats al Cinema Maldà, en formació de quatre per a l'ocasió. Juntament amb Puig i García, Juanra Bonet i Biel Perelló -tots desastrosament encorbatats, perquè la perfecció del nus d'un Matías Prats no està a l'abast de qualsevol- van organitzar un noticiari espectacular, o un espectacle noticiós, depèn. Amb un públic majoritàriament jove predisposat a partir-se de riure. Ni una sola butaca lliure.

(Continua la caça del titular ful:

1. «Una mula, primera víctima de l'operació sortida a les carreteres catalanes».

2. «La troballa de pedres a Mart indica que podria haver-hi bascos»).

Irònicament, el telediari en directe d'EMT s'emet el mateix cap de setmana de la mort de Moncho Alpuente, que podríem definir com un parent llunyà des que va inventar aquell El País Imaginario de notícies grotesques i firmes delirants. Com «Melas van Dando, corresponsal a Holanda».

(Vegem ara:

1. «Un jutge de Lleida absol un conductor ebri perquè no ho semblava».

2. «Un espanyol li roba la nòvia a un argentí per primera vegada en la història»).

L'humor d'EMT pot ser comparat, sense exagerar ni aspirar que et paguin una copa, amb el d'alguns grans d'Espanya. Hi ha efluvis de Tip y Coll (la confusió absurda entre Antonio Palma, alcalde d'Ourense, i Antonio Orense, alcalde de Palma ), trets de Gila (la guerra és una broma macabra) i empremtes de Faemino y Cansado (el gag del tipus que es posa a l'esquerra en l'escala mecànica i destorba el pas).

(Última oportunitat:

1. «Passa 14 hores en un ascensor perquè els bombers estaven ocupats per les Falles».

2. «Jordi Pujol segueix utilitzant el Carnet Jove de La Caixa per obtenir descomptes»).

Notícies relacionades

Un 25% més de viatgers d’aquí a l’any 2030. TMB farà una inversió de 331 milions d’euros en 39 combois per al metro

La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins

Però l'homenatge de veritat, gairebé amb nom i cognoms, és a Chiquito de la Calzada. La notícia-fistro diu que el zoo de Barcelona ja té una parella de «iguanes page», que «només viuen en un llac negre o en un llac blanc», i que el mascle es diu «Grijander», i la femella, «Gromenauer». Alguna vegada han encasquetat un titular mentida a un mitjà seriós. El 2010, quan encara no els tenien calats, hi va haver qui es va fer ressò, donant-ho per bo, que «el nou iPod no admetrà música de merda». El titular portava el reforç d'un avanttítol gairebé millor, marca de la casa: «Greu ofensa per al pop-rock espanyol».

(Les notícies certes són en tots els casos les del número 1, encara que es podrien intercanviar amb les del 2, d'EMT. Així és el món d'avui).