«No arribava a final de mes»

Maria Rosa Sánchez no havia pensat en la seva vida a ficar un estrany a casa seva. No en tenia ni idea del que era Airbnb. Ni sabia que cada vegada hi ha més estudiants de pas per Barcelona, ni viatgers que busquen fórmules alternatives d'allotjament. Però fa uns anys va experimentar un tomb vital que gairebé la porta a perdre casa seva.

Se li va morir el marit i al cap d'un any i després de més de 40 anys a la mateixa empresa, es va quedar sense feina. Mala edat: «Ni podia prejubilar-me ni em contractava ningú». Tampoc volia recórrer a la seva filla casada i amb nens petits, ni a la petita, que estudia fora. Amb una pensió de 681 euros i una hipoteca de 527 (que s'acaba el 2018), es veia al carrer deixant enrere el que havia aixecat amb tants anys d'esforç. «Ho estava passant molt malament, i fa quatre anys una veïna em va donar la idea», recorda aquesta resident de l'Eixample dret, que va pels 61. El pis té quatre habitacions. Massa, però en podia treure profit. Amb l'ajuda de la seva jove veïna de replà va crear un perfil a Airbnb i va posar dues de les habitacions a 30 euros la nit (individuals encara que en una hi caben parelles) de lloguer. «A mi m'ha salvat», sentencia.

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

Els ingressos no són regulars, oscil·len, però n'hi ha prou per cobrir la seva economia domèstica. En ocasions hi té estudiants d'Erasmus. «És com si tingués els meus nebots a casa», resumeix. Ara acull una estudiant de Medicina que fa un màster. A l'altra estança hi rep turistes, sobretot en temporada alta i mai menys de tres nits. Ella mateixa s'encarrega de la neteja. «Aquests són la meva especialitat, els que resulten més gratificants. M'encanta ensenyar-los històries de Barcelona, detalls, recomanar llocs diferents per anar, restaurants on jo menjo... M'agrada que coneguin la ciutat de debò. I també que el pastís del turisme es reparteixi més enllà del centre», explica, mentre defensa la despesa que fan al barri, en menjar i compres quotidianes.

En ple debat turístic, reivindica que es legalitzin les habitacions de lloguer, per la funció social que exerceixen i perquè, opina, enriqueixen l'experiència turística. «A casa de l'amfitrió no causen problemes, perquè hi som nosaltres i perquè un selecciona molt bé abans de ficar algú a casa seva», diu. També defensa que són molts, com ella, els que declaren els ingressos a Hisenda quan anualment la plataforma els envia l'extracte de totes les operacions generades. Per això, no amaga la seva nova vida.