BCN rescatarà el Baluard del Migdia del disbarat urbanístic

Els arqueòlegs tornaran el novembre que ve a l'escena del crim, en aquest cas, al Baluard del Migdia, un jaciment descobert casualment el 2006 i que, tot i que es va preservar, es va fer de la pitjor de les maneres. El que un dia va ser la muralla que protegia Barcelona de l'assalt per mar (pirates, corsaris, armada borbònica...) s'amaga avui entre els edificis que la immobiliària Vallehermoso va construir en els terrenys de l'antiga estació de Rodalies. És una fortificació majestuosa, però, tal com va urbanitzar la zona l'últim govern socialista de la ciutat, només es pot disfrutar de la seva contemplació des del pàrquing dels edificis, que és privat i inaccessible. L'ajuntament destinarà ara dos milions d'euros a corregir fins on sigui possible aquest disbarat.

L'origen d'aquell tram de la muralla està perfectament documentat. L'any 1527, el Consell de Cent de Barcelona va decidir que ja era hora de tancar la muralla de la ciutat, que fins llavors defensava dels atacs per terra, però no per mar. Eren temps en què les armades van començar a incorporar canons. Així va néixer al segle XVI el Baluard del Migdia, com una sòlida defensa contra l'impacte dels projectils impulsats amb pólvora, que seria objecte de diverses modificacions posteriors, primer amb l'excavació d'un fossat i després amb l'edificació d'una contraescarpa.

Les muralles van caure durant la segona meitat del segle XIX, físicament, és clar, però també en l'oblit, i tant és així que quan el 2006 (només un any abans del crac immobiliari) es van iniciar les obres per aixecar-hi quatre blocs de vivendes, el que s'hi va descobrir va desbordar qualsevol previsió. A les capes inferiors, entre els sediments, hi havia restes romanes, que continuaran allà tret que algun dia, amb un pressupost inevitablement alt, ja que estan per sota del nivell del mar, es decideixi extreure-les. A la capa superior va emergir un dels quatre angles del baluard, del qual algunes fotos prèvies a la construcció dels edificis de Vallehermoso donen fe del seu extraordinari estat de conservació i del desencert que va comportar després no urbanitzar la zona de manera que es poguessin contemplar. Per acabar, en una sorprenent pirueta, es va descobrir allà mateix l'esquelet d'un vaixell medieval, probablement de procedència cantàbrica. I tot això en un solar que fa tot just 6.000 metres quadrats.

VISIÓ PENOSA / Del novembre al març, per tant, els arqueòlegs tornaran a embrutar-se les mans de terra, cosa que en la seva professió és una bona notícia, per reprendre els treballs on els van deixar, ja que fa vuit anys es va acordar cobrir una altra vegada la troballa i esperar temps millors. L'única cosa que no es va tornar a enterrar aleshores va ser la part del perímetre del baluard que és visible des del pàrquing privat amb comoditat, a través d'uns vidres, i de forma penosa des del carrer si un mira expressament per una lletja reixa que protegeix el recinte.

Quan els arqueòlegs posin fi a la seva breu campanya urbana, l'Ajuntament de Barcelona convertirà aquell actual cul-de-sac en una nova plaça al districte de Ciutat Vella que, poc o molt, recordarà la plaça de la Vila de Madrid, ja que el conjunt del jaciment serà visible des d'una zona de pas superior, mentre que amb cita prèvia serà possible baixar arran del que un dia va ser el mur contra el qual trencaven les onades del Mediterrani.

Notícies relacionades

Ciutat Vella registra aquest any una disminució dels delictes del 15%

La Urbana no utilitzarà pistoles elèctriques amb els menors de 14 anys

UNA CAMPANYA SENSE PRESSES / La recuperació d'aquell fragment de la muralla és, a més a més, una mica simbòlic. L'arqueologia ha tingut a Barcelona breus períodes de llum i molts de llargues nits. Dins d'aquest segon grup hi ha, és clar, tots aquells moments en què un jaciment apareix quan menys s'espera i sobretot en el moment que menys es desitja. Així va passar inicialment al Baluard del Migdia i, més recentment, a la Sagrera. on la construcció de l'estació de l'AVE va revelar que allà mateix hi va haver fa 2.000 anys una rica vil·la romana dedicada a la producció vitivinícola. El pitjor que li pot passar a un jaciment arqueològic llavors és que el seu valor es mesuri en una balança en la qual al plat contrari s'hi posi el progrés, com va succeir en un primer moment a la Sagrera.

Els moments inusuals són els de llum, quan els especialistes afronten una campanya sense precipitació, senzillament perquè hi ha pressupost municipal per fer-ho, com ara succeirà al recinte interior del que un dia va ser l'estació de Rodalies.