La massificació

El turisme en bici repta l'ordenança

Trias es queda només en l'intent de posar ordre en les excursions ciclistes

Un nombrós grup de ciclistes avança per la plaça de la Catedral, el 31 de juliol, esquivant vianants. L’ordenança els obliga a baixar de les bicicletes.

Un nombrós grup de ciclistes avança per la plaça de la Catedral, el 31 de juliol, esquivant vianants. L’ordenança els obliga a baixar de les bicicletes. / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA

Matrimoni amb dues filles. Consell de Cent amb Roger de Llúria. La gran va al davant. S'atura, mira als dos costats. La resta també frena les seves bicis. La noia gira el cap i veu que no ve cap cotxe; són les nou del vespre. Explica en anglès que s'han equivocat, que per allà no és. Giren. Abandonen el seu carril reservat, ocupen la calçada en sentit contrari i se'n van pedalejant amb tota tranquil·litat en sentit passeig de Gràcia.

L'augment del turisme impulsa negocis impensables en una ciutat sense forasters. En el cas de Bar-celona, més enllà del que genera la gastronomia, l'oci, l'esport, el món de la nit o els congressos, hi ha tota aquella activitat econòmica vinculada a facilitar la mobilitat de tots els que vénen sense vehicle propi. A dins, comença a destacar la bicicleta. Cada vegada són més els que opten per conèixer la capital catalana a pedals, sigui pel seu compte o, la minoria, amb suport d'un guia. El primer grup és una mena de marea imprevisible, una marabunta de famílies o amics de totes les edats que no només no coneixen l'ordenança de circulació, sinó que centren la mirada en l'arquitectura, i s'obliden que l'important per a tots és fixar-se en la calçada.

El juliol del 2012, la Guàrdia Urbana va intentar prendre cartes en l'assumpte per primera vegada. Va començar a sancionar els grups turístics en bicicleta que circulessin pels estrets carrers de Ciutat Vella, sobretot per aquells amb més concentració de vianants. De fet, la normativa obliga a baixar de la bici quan no hi hagi més d'un metre entre el ciclista i el vianant o quan no es pugui pedalejar cinc metres en línia recta de manera continuada. No hi ha gaires barcelonins que coneguin l'ordenança, i sobra dir que no hi ha un sol estranger que s'hi hagi fixat. Per no parlar de l'impossible que resulta valorar si s'està a 90 o a 110 centímetres o si entre aquest punt i aquell hi ha quatre metres i mig o sis. De fet, fins fa dos anys, la policia local havia imposat dues multes que van ser retirades. El delicte: circular en grup, cosa que en cap cas està prohibida per l'actual normativa.

Notícies relacionades

SENSE ACORD POLÍTIC / Aquest és un dels punts que CiU vol afegir al codi de circulació de Barcelona, però per fer-ho necessita que el PSC o el PP l'hi votin per poder aprovar-lo, cosa que no sembla que hagi de passar, no per aquest punt, sinó per la voluntat de l'ajuntament d'expulsar les bicicletes de les voreres. Mentre no s'aconsegueix arribar a un acord polític, el nombre d'empreses de lloguer de bicis no para de créixer. També molts hotels ja inclouen aquest mitjà de transport en la llista de serveis. Alguns dels més luxosos fins i tot posen a disposició dels seus hostes models elèctrics.

El projecte de Mobilitat dedica un apartat al ciclisme turístic, i limita a 10 el nombre de persones que poden formar els grups de ciclistes amb unes bicis que «provinguin de l'arrendament que exerceixi una activitat de tipus turístic o d'oci amb ànim de lucre». Avui no només van sense samarreta, cosa que també va en contra de les lleis locals, sinó que arriben a ajuntar-se més de 20.