Caladors turístics

José Manuel Juárez és un pescador de raça. Fill, nét i besnét de llops de mar, treballa amb passió en aquest dur ofici des dels 15 anys, encara que «als 11 ja navegava de nit» rere la sardina, per desembarcar després i posar rumb terrestre al col·legi. «Són 37 anys enrolat i no conec ningú de la família, originària de La Rábita, a Granada, i repartida entre Andalusia i Barcelona, que no sigui pescador», afirma. Allà resideix avui el seu pare, de 86 anys, que va ser subhaster al Somorrostro quan vivien a Catalunya.

Un currículum marí com el seu no li impedeix veure, ara ja com a patró major en el segon mandat d'una renovada i esperançada junta de la confraria barcelonina, la necessitat de trobar nous caladors, turístics en aquest cas, per aconseguir tenir uns ingressos complementaris. «L'activitat pesquera ha retrocedit molt en aquests últims anys i s'ha de potenciar el valor afegit en totes direccions per continuar vivint del mar», assegura. Això és així encara que «amb la crisi hagin tornat a bord el 15% dels que se'n van anar a treballar en el totxo».

Els pescadors no tenen un sou regular, cobren per captures. Si els vaixells tornen de buit, ells també. «El 50% o el 60% és per a l'armador i la resta per als mariners, que poden aconseguir uns 200 euros de mitjana a la setmana», explica. Dos mesos a l'any, des de fa 18 anys, la flota fa un aturada biològica per protegir caladors, temps que «el sector paga de la seva butxaca», assegura.

«La remodelació integral del port permetrà impulsar la pescaturisme, activitat que estem preparant amb visites i guies. Ja l'hem iniciat amb grups reduïts i d'àmbits concrets. L'ideal seria tenir una agència de viatges», continua. A més, amb turistes embarcats «es pujaran menys vegades les xarxes, es respectarà més el mar amb captures menors i, en canvi, es mantindran els ingressos». Altres confraries catalanes han avançat per aquest camí després del decret del Govern de fa dos anys que ho regula.

Amb una llotja de nova planta (per ara sense data d'execució) en la qual es podran veure les subhastes des d'una passarel·la, el restaurant obert al pis superior, un programa d'iniciatives gastronòmiques, pedagògiques o ciutadanes, i l'obertura del passeig fins a la Torre del Rellotge, els atractius turístics en terra ferma es multiplicaran.

Notícies relacionades

A Castelldefels s’hi respira ambient llatí

Milers de persones omplen les platges per celebrar Sant Joan

Aquest icònic monument de 30 metres protegit com a tal i que pertany a l'APB, és un mirador privilegiat i una referència única al Port Vell. Va ser construït el 1772 com un far, però les ampliacions del port el van deixar inoperant. El 1904 es va convertir en el rellotge de quatre cares i un únic mecanisme que es veu avui.

No obstant, la torre està ubicada molt més enllà de la barrera que impedeix el pas al moll, cosa que la manté amagada als ulls dels ciutadans d'aquest costat del mar. Només es pot veure, i lluny, des de la banda del Maremàgnum. Una altra referència històrica és la placa al geògraf francès Pierre Méchain que el 1799 va prendre a la torre les últimes mides per fixar la longitud del metre, base del sistema mètric decimal. Juárez diu que «poder-se passejar per la zona reurbanitzada i guanyada per a la ciutat en el terreny que cedeix la confraria, arribar fins a la plaça on s'ubica la base de la torre i fins i tot poder pujar a la seva terrassa serà un gran atractiu».