Un violoncel·lista singular

Hi ha artistes amb una capacitat creativa que excedeix la seva àrea i van més enllà. Aquest és el cas de Miquel Pujol, un violoncel·lista inquiet que ha explorat tant el món de la creació i de la interpretació musical com el de les arts plàstiques. Les seves composicions intenten descobrir noves sonoritats.

Pujol, que ha tocat en molts països i li agrada d'oferir concerts en llocs especials, protagonitza avui un recital gratuït a la Biblioteca de Catalunya. El concert servirà per celebrar amb música la seva primera donació al centre. Partitures, programes, gravacions sonores i llibres formen part del primer llegat que deixarà aquest inquiet creador, un investigador que ha aconseguit sistematitzar una curiosa notació gràfica que «el situa a l'avantguarda musical de Catalunya», segons considera Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya.

El seu interès per la pintura ha quedat reflectit en diverses de les seves composicions com Al·legories musicals, Gènesi que va dedicar a Josep Maria Subirats; Sobre 10 obres d'Antoni Tàpies i 85 colors de Joan Miró. El seu interès pel món de l'art l'ha portat també a utilitzar vells violoncels per realitzar les seves pròpies creacions pictòriques.

En el concert d'avui oferirà obres populars de Mozart, Albinoni, Puccini, Wagner i Verdi així com quatre peces seves. Entre aquestes destaquen Tibidabo, que descriu les sensacions que li provoca l'ambient de Barcelona vist des de les altures en un dia assolellat. El concert acabarà amb l'estrena de Fusió de formes i colors, la seva última creació, la partitura del qual passarà a formar part del llegat que entregarà a la Biblioteca de Catalunya.

Notícies relacionades

Agonia comercial en mercats de la província de BCN

BCN estrenarà llums de Nadal a la Via Laietana, a Aragó i la Gran Via

La peça consta de sis temps, sis parts que es corresponen amb sis violoncels que Pujol ha convertit en instal·lació artística amb ajuda de fotografies de Jordi Llorca. «Els sis violoncels d'aquesta partitura estaran disposats a l'entorn meu. Serà com si toqués amb una orquestra de violoncels», ressalta Pujol. La sala gòtica Llevant on tocarà, amb capacitat per a 175 persones, té una ressonància perfecta per acollir aquesta obra que anirà acompanyada amb projeccions sobre una pantalla de tres metres per quatre.

Trànsit, Primavera, Cremant el temps, Magritte, Explosió i Dona són els temes dels diferents moviments. Cada un requereix un tractament diferent del violoncel. Per exemple, a Magritte, Pujol en lloc d'arc utilitza una pinta per fer sonar les cordes de l'instrument. I a Trànsit, que aprofundeix en la mort provocada per accidents de trànsit, intenta assolir «una dimensió còsmica amb el so del violoncel», diu Pujol. Per a això adhereix a l'instrument uns ganxos metàl·lics dels quals penja una tassa de porcellana xinesa. «M'agrada extreure sons diferents», assenyala aquest compositor i intèrpret que, sens dubte, sorprendrà.