Les vides de Brownie

Brownie és un nom a retenir. No seria estrany que tard o d'hora les aventures d'aquest gos simpàtic i afectuós se situessin al costat, si no a sobre, de les de gossos il·lustres com Laika, Rin Tin Tin, Pluto, Lassie, Milú o fins i tot Snoopy. Encara que la història de Brownie no té res de ficció, la supera. El gos probablement més estimat de la gossera municipal de Barcelona volarà dilluns a la matinada cap a Gal·les a conèixer la seva nova família tot deixant una barreja  de sensacions entre els treballadors del centre. Per una banda, immensament feliços que l'animal, paraplègic, hagi trobat un adoptant, però per l'altra, amb la lògica tristesa dels comiats.

Va arribar al Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) el 21 de març del 2012 sent un cadell. La Guàrdia Urbana se'l va trobar a la vora del riu Besòs, on feia dues setmanes que estava immòbil, a conseqüència d'haer estat atropellat a la Ronda Litoral, molt probablement després de ser abandonat. «Va arribar molt justet. Desnodrit i amb ferides, a més de l'evident lesió a la columna», recorda Sandra Panadero, veterinària del centre. «Vam lluitar pel Brownie perquè estava clar que volia viure», afegeix la doctora, que diumenge viatjarà per entregar l'animal a la seva nova propietària, una dona del Regne Unit que el va conèixer gràcies al gran esforç dels voluntaris de la gossera per moure per les xarxes socials l'adopció.

La història de Brownie és la història d'un supervivent i d'uns professionals compromesos. Després d'uns dies en què el van alimentar i van cuidar, l'equip mèdic del centre va decidir operar-lo per intentar fixar les vèrtebres trencades. Malgrat  que l'operació no va sortir del tot bé, el cadell, que ja té dos anys i mig, va aconseguir recuperar la sensibilitat i moure la cua.

El Ferrari

Amb les forces ja recuperades, els voluntaris del centre es van posar a treballar per millorar la seva vida. Volien treure'l a passejar, com intenten fer diàriament amb els altres 179 gossos del centre, així que, com acostuma a fer-se en aquests casos, van començar a buscar per internet la manera de fer-ho. «Primer ho vam intentar amb un carret casolà. Un dels voluntaris va portar les rodes del seu carro de la compra i vam intentar muntar un mecanisme, però no va sortir del tot bé», explica Panadero. No es van rendir. Van buscar un pla B: una recol·lecta per comprar-li un carro. Entre els voluntaris, no els va costar reunir els més de 600 euros que costa l'aparell, una mena de cadira de rodes per a gossos, que els voluntaris anomenen afectuosament el Ferrari, per la velocitat que l'animal agafa quan li lliguen les rodes a les potes del darrere. «També li vam comprar unes sabates perquè no es faci mal a l'arrossegar les potes», apunta Carles Gomà, educador caní de l'espai.

A la gossera tothom coneix Brownie. Malgrat les penúries que ha passat, és un gos amb sort. Donada la seva discapacitat, durant els dos anys que ha viscut al CCAB ho ha fet en una habitació de l'edifici d'oficines, no en una gàbia. «Sempre va amunt i avall, i pel seu bon caràcter tothom li diu coses», assenyala Gomà. És tan estimat l'animal que diumenge li han preparat una festa de comiat. «Es fa estimar. El trobarem molt a faltar», diu Panadero.

Anna Ortonoves, cap de Benestar Animal de l'Ajuntament de Barcelona, destaca que el miracle de Brownie és el fruit de l'esforç dels voluntaris per moure les adopcions «també a nivell internacional». «Diumenge farem una xocolatada per ell, perquè aquí cada vegada que es tanca una adopció és una festa», subratlla Ortonoves, que porta el mòbil ple de fotos d'animals que han passat per la gossera.

Notícies relacionades

L’ambulància de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet no circularà més

Un excepcional fons fotogràfic

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil

o a e-periodico.cat