Un excepcional fons fotogràfic
La digitalització total de l’arxiu d’un milió d’imatges de la Diputació de Barcelona es preveu que estarà a punt d’aquí dos anys, però aquest juny ja hi haurà en línia el catàleg sobre monuments.
Las obras de construcción de la Sala Oval del MNAC, en 1928. /
Així s’asfaltava la part baixa de la rambla de Catalunya, al costat de la Gran Via, el frenètic any d’obres que va ser 1928. Obrers amb camisa i quitrà a cops de pala. La ciutat volia impressionar quan arribés la cita de l’Exposició Internacional de 1929 i van ser desenes els punts de la ciutat que es van modernitzar, quan no directament es van urbanitzar per primera vegada. La fotografia que encapçala el text (a dalt a l’esquerra) no estava perduda, però sí que era pràcticament inaccessible. La imatge de la dreta, a la segona fila, també era, pel mateix motiu, desconeguda. És la bastida amb què s’armaria la cúpula de la Sala Oval del MNAC. Són només dues fotos de l’aproximadament ¡un milió! d’imatges que la Diputació de Barcelona té previst tenir digitalitzades i que siguin de lliure accés d’aquí dos anys.
És una xifra realment increïble. Ara per ara, n’hi ha de disponibles unes 60.000. A finals del 2026, al ritme actual, n’hi haurà 400.000. La direcció d’internet de l’Arxiu General en línia de la Diputació de Barcelona convé potser anar-lo guardant a la carpeta de favorits perquè, segons assenyala Jordi Vilamala, cap d’aquest departament de l’Administració provincial, promet oferir pròximament (al juny, sense anar gaire lluny) grans i interessantíssimes sorpreses.
La vida de Dolors Canals
El que ja hi ha disponible, en qualsevol cas, és molt. Vilamala posa com a exemple interessant que ja es pot reconstruir en imatges la vida de Dolors Canals Farriols (1913-2010), una metge de trajectòria professional admirable que després del cop d’Estat de 1936 (o, depèn com es miri, malgrat la Guerra Civil) va posar en funcionament un innovador sistema d’ensenyament per a la primera edat infantil. Filla d’una benestant família de la Dreta de l’Eixample i parella del pintor Joan Junyer Pasqual, es va exiliar a París, Santo Domingo, Cuba i finalment els Estats Units, on va acabar sent una enorme celebritat pels coneixements que tenia sobre pediatria i pedagogia. El Departament de Salut i Educació de Nova York no va dubtar a encarregar-li la gestió de la primera guarderia infantil de guerra de la ciutat, on va aplicar els mateixos criteris que ja havia desenvolupat a Barcelona.
L’Arxiu General en línia és, arquitectònicament, un edifici que se sustenta en alguns pilars molt profunds. Són les carpetes de negatius de fotògrafs que han sigut referència durant la primera meitat del segle XX i fins i tot finals del XIX, com, per dir-ne un, Frederic Juandó Alegret (1882-1961), que, tot i que professionalment era economista, se’l recorda per la passió que tenia com a pioner del fotoperiodisme de tota mena d’esports. Va retratar paisatges i edificis històrics de tot Catalunya, però també un concurs d’halterofília que avui sembla agafat del TBO.
Algunes sorpreses
La navegació per aquest gran mar que és l’arxiu ofereix un bon gruix de sorpreses. En el fons documental que els descendents de Dolors Canals i Joan Junyer van aportar a la Diputació de Barcelona s’hi pot trobar, de sobte, Pablo Picasso, el seu fill Paulo i el mateix Joan Junyer en una foto feta a Le Boisgeloup (França) el 1934.
Notícies relacionadesJuandó Alegret aporta als fons una perspectiva diferent de l’encreuament de la rambla de Catalunya amb Aragó el 1920, quan per aquest segon carrer encara hi circulava a cel obert el ferrocarril.
I el que segurament requeriria una immersió documental més pacient per arribar-ne a saber més detalls és la sèrie de fotografies que Narcís Ricart Baguer (1882-1961), amb gairebé 4.000 documents arxivats a la Diputació de Barcelona, va realitzar a principis del juliol de 1936 a Caldes de Montbui durant el IV Congrés Internacional de Càmpings Clubs. En algunes de les escenes que va immortalitzar hi apareixen les banderes dels membres que hi van participar, procedents de mig Europa, del Regne Unit, de França, etcètera. Però, sense cap dubte, la que crida més l’atenció és la d’un acte amb els campistes asseguts en rotllana i una esvàstica al vent darrere de l’orador. Al cap de no gaires dies, va començar la Guerra Civil i, al cap tres anys, la Segona Guerra Mundial.
