NOU ESPAI PER A L'OCI

Alternativa al parc Güell

Des que el recinte de Gaudí és de pagament augmenten els visitants al Turó de la Rovira

2
Es llegeix en minuts
H. L.
BARCELONA

La Glòria i l'Eva són universitàries. De Barcelona. Del barri de Gràcia. Dijous compartien un paquet de tabac i rialles assegudes a terra, amb la ciutat als peus, com en una pel·lícula de Cesc Gay. Es fotografiaven amb l'automàtic del mòbil reclinat sobre una de les seves motxilles, que aquell matí havia carregat la carpeta i les llibretes en va. «N'havíem vist fotos a Instagram, però no hi havíem pujat mai. És realment espectacular», assegurava la primera. «Sembla increïble que tinguem això aquí i que sigui tan desconegut. Bé… o no tant», afegia la seva amiga assenyalant als altres grups -diversos, encara que petits-- que poblaven en aquell moment el lloc, per molts el millor mirador de Barcelona. Si més no, el més complet; l'únic que ofereix una espectacular vista de 360 graus.

Al Carmel es té la sensació -de moment, només una sensació, no demostrable amb números ja que es tracta d'un recinte obert- que «cada vegada hi puja més gent». «Ho hem notat, sobretot des que el parc Güell és de pagament», expliquen alguns. Encara que, probablement per sort, l'afluència de visitants dels dos espais és incomparable, sí que és cert que al recinte aixecat per Gaudí últimament les multituds han baixat un grau mentre la pau del Turó de la Rovira ha deixat de ser absoluta. Un luxe, encara, però cada vegada descobert per més persones, tant barcelonins com turistes.

A més a més de les espectaculars vistes no tan sols de la ciutat -es veu fins al Montseny- en els últims temps el Turó de la Rovira s'ha convertit en una seu del Museu d'Història de Barcelona (Muhba). Després de les excavacions arqueològiques i de la restauració de les restes de les barraques, l'indret és un «espai patrimonial decisiu» on es pot entendre la història de l'últim segle a la ciutat amb restes de dos episodis importants: la guerra civil -amb la conservació d'una bateria antiaèria construïda per defensar Barcelona de l'aviació feixista- i les restes de les barraques del barri dels Canons, on les últimes construccions van estar dretes fins al 1990.

Notícies relacionades

Al marge d'aquesta recuperació física -guardonada ex aequo amb el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà-, el Muhba en va senyalitzar el pòsit històric i patrimonial amb cinc plafons informatius -en català, castellà i anglès- que faciliten la visita i expliquen de manera breu el passat de l'espai.

Dennis i Mark són anglesos. Dijous feien fotografies de les encara acolorides rajoles dels terres de les velles barraques. «Són com les del pis del John», assenyalaven. John és un amic de la parella, també anglès però resident a Barcelona des de fa anys, on s'allotgen aquests dies de vacances. «Aquest espai és una meravella, sobretot per les vistes; per la seva tranquil·litat», va apuntar la parella, que confessava que ja havia passat pel parc Güell. «El parc Güell té el segell de Gaudí, és clar, i val la pena veure'l encara que sigui una vegada a la vida, però la calma que es respira aquí i la història que ho impregna tot és incomparable», va sentenciar Dennis.