La Barcelona gitana

'Bajarí' és com els gitanos anomenaven Barcelona quan parlaven en caló i també és el títol del llibre fotogràfic amb textos de la cineasta Eva Vila, que neix del seu documental amb títol exacte que acaba de ser nominat als premis Gaudí. L'edició, publicada per La Fábrica, compta amb imatges captades per Joan Tomás a Hostafrancs, a la Mina, a l'antic Somorrostro, al barri de Sant Roc i a Gràcia, seguint les empremtes de la ciutat gitana pel carrer de la Cera.

Eva Vila va dedicar tres anys a investigar les arrels del món gitano barceloní. «Volia històries de vida i de proximitat», assenyala l'autora. Així va ser com va emprendre un emotiu viatge al cor del flamenc a través dels ulls de Juanito Manzano, un nen de 5 anys que somia amb unes botes vermelles que l'ajudaran a convertir-se en un prometedor 'bailaor', i del talent de Karime, reneboda de Carmen Amaya, que va ser una excepcional 'bailaora' tan menuda com elèctrica i decidida, amb una elegància innata i una intuïtiva concepció coreogràfica del moviment. Amaya, encara que no hi surti, és present en el llibre per ser el referent internacional del desaparegut barri marí del Somorrostro que va revolucionar el flamenc.

Les vivències d'unes famílies gitanes de Barcelona són els fils que teixeixen la trama d'aquest llibre sorgit d'una pel·lícula documental que Vila va estrenar l'any passat a Espanya, que va ser seleccionada, entre moltes altres, pels festivals de cinema de Mont-real i de Màlaga, que va rebre mencions del jurat a DocsBarcelona i a Flahertiana de Rússia, i que es distribuirà als cinemes del Japó.

KARIME AMAYA / Les primeres pàgines les acapara Karime Amaya, reneboda de Carmen, de qui l'any passat es va celebrar el 50è aniversari de la seva mort. Karime és néta d'Antonia, la quarta germana de Carmen que va fundar l'escola de ball Las Amaya a Mèxic. Ella arriba a Barcelona a la recerca dels seus orígens i de la mà de la seva família es rememora el Somorrostro, la barriada d'immigrants en penúria, la majoria gitanos. «Era una forma de vida pobra, però alegre», matisa Eva Vila, després d'haver entrevistat molts supervivents.

«La comunitat gitana encara es troba als marges de la ciutat. Posseeixen el do del 'cante' i el ball, un tresor que en altres llocs estaria molt més valorat», considera Vila. Per l'escriptora i documentalista, els espectacles gitanos «lamentablement» han quedat relegats a locals que s'omplen de turistes interessats per assistir a un 'tablao'. «La rumba, al tenir l'etiqueta de catalana, ha entrat en altres circuits», compara Vila.

Segons l'autora de 'Bajarí', la política catalana ha utilitzat el món flamenc d'una manera salvatge. «A Barcelona s'ha creat un gran distanciament entre el gitano i el ciutadà català. Hem de trencar aquesta barrera. Valorar aquest art que es transmet de generació en generació. La seva vida està vinculada al 'duende', aquella virtut, disposició i habilitat per fer una cosa creativa que transmet sentiments. Al veure'ls en plena actuació t'adones que no poden fingir, que aquell crit i aquell 'zapateo' volcànic surten del més profund de la terra», argumenta la directora.

Notícies relacionades

A Castelldefels s’hi respira ambient llatí

Milers de persones omplen les platges per celebrar Sant Joan

A Barcelona, segons Vila, hi ha dues comunitats gitanes ben diferenciades: les que parlen català, que viuen en barris com Gràcia, i les que s'expressen en castellà, que es reparteixen en zones perifèriques, com la Mina i la Catalana.

A més dels Amaya, el llibre s'endinsa en els barris on viuen i treballen la família Los Granaínos i Los Toleo, que, procedents de Còrdova, van anar a viure al Somorrostro per desplaçar-se quan es va demolir el 1966 a Santa Coloma de Gramenet. També destaquen les fotos de Miguel de la Tolea i el seu cosí 'El Toleo', actuant a la sala del Taller de Músics. L'escola de la Tani, avui al carrer d'Alella, acapara un capítol. La Tani va arribar quan tenia 5 anys a Barcelona procedent de Jaén. Es va instal·lar al Camp de la Bota, un altre barri de barraques desaparegut.