EXPOSICIÓ TEMPORAL AL FÒRUM

L'assassina de Cleopatra

El Museu Blau serà la llar durant un any d'una col·lecció d'alguns dels animals més verinosos del món. La mostra explora els misteris d'aquesta raresa de l'evolució natural

La muerte de Cleopatra, según Artemisia Gentileschi.

La muerte de Cleopatra, según Artemisia Gentileschi. / C. P.

3
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

El Museu Blau ha decidit recórrer finalment a un dels millors antídots contra la indiferència que encara causa entre molts dels seus potencials visitants i, així, inaugura avui l'exposició temporal Enverinats, una torbadora exhibició d'alguns dels animals verinosos més mortals del regne animal. Són vius. Aquest és l'al·licient, ja que des que fa 12 anys el Zoo de Barcelona va eliminar del seu terrari les serps verinoses (la fuga d'una cobra durant dos dies va decantar aquella decisió) l'única manera d'estar cara a cara a Catalunya davant d'aquestes rareses de l'evolució és una trobada fortuïta, per exemple, amb un escurçó, una viuda negra o un escorpí, que encara que espanten, no tenen la llegenda de la mamba verda (set passos, l'anomenen, perquè se suposa que la seva víctima no arriba al vuitè després de la mossegada) o del taipan ferotge, del qual se suposa que el que menys preocupa quan un ha patit el seu atac és orinar de color vermell.

La mamba verda, el taipan, tres precioses granotes dard (la sarbatana es ven a part), un monstre de Gila, al qual no s'ha de prendre de broma, i una cascavell diamant albina són part de la col·lecció de 27 espècies diferents que el Grup Atrox exhibirà al Museu Blau fins a l'1 de març del 2015. Més d'un any. Temps fins i tot d'agafar-los afecte.

El Grup Atrox, per descomptat, és un desconegut per al gran públic, però és la granja de cria d'espècies verinoses més gran d'Espanya, una professió estranya, efectivament, però se'ls havia de sentir parlar ahir de la seva ramaderia durant la presentació d'Enverinats«Aquesta és Raga, filla de Goldie, la cobra més gran d'Europa, de quatre metres i mig. Un dia Raga va estar a punt de morir. La vam salvar amb un massatge cardíac. Va ser molt emocionant». Vaja, que van arrencar de les urpes de la mort ni més ni menys que la rebesnéta de l'assassina de Cleopatra. La cobra no és el més mortal dels ofidis, però sí que, a més de cinematogràfic, despunta per la seva escopinada verinosa. «No t'apunta als ulls. És pitjor. Observa com et mous i dispara allà on hi haurà els teus ulls quan l'escopinada t'arribi», explica un especialista.

A l'exposició no hi són, òbviament, tots els animals que fan servir el verí per caçar o defensar-se. No hi és el més letal de tots, la medusa australiana Chironex fleckeri, coneguda com la vespa del mar. Tampoc el pop d'anells blaus, contra el qual no hi ha antídot possible. Ni tan sols el més inesperat, l'ornitorinc, que malgrat que té una cara divertida inocula verí a través dels esperons posteriors. Els ocells verinosos encara són més estranys. El pitohuí bicolor n'és un. És verinós i sembla que immenjable, encara que les tribus de Papua tenen una recepta al carbó que el fa digerible si no hi ha res més per omplir al pap.

Tots aquests no hi són, però l'exposició dóna compte de tots aquests animals, i també de l'àmplia varietat d'espècies vegetals verinoses que cada any obliguen a donar el condol a alguna família. Catalunya i la seva legió de micòlegs aficionats escriu cada tardor alguna pàgina en aquest llibre de condol. No obstant, és evident que l'imant d'Enverinats no és la contemplació dels bolets sinó l'observació (darrere de dos vidres de seguretat) d'animals que causen alhora terror i fascinació, i molt rarament indiferència. Per a això caldria ser potser australià, l'edèn de les neurotoxines i hemotoxines animals, ja que aquestes són essencialment les dues formes en què els verins maten. Ho explica molt bé el Museu Blau. Sembla que Cleopatra va triar bé. La neurotoxina és letal, però almenys deixa un cadàver amb un aspecte millor que l'hemotoxina.

Serps i alcohol

I hi insistim. Els experts en la matèria són els australians. Allà

potser Enverinats passaria sense pena ni glòria. Per si algú encara dub-

ta que allà és molt comuna una

mossegada verinosa, és una opció llegir les aventures verídiques (això diu ell) de Kenneth Cook, part d'elles recollides en un llibre, El koala asesino, que inclou un capítol titulat molt descriptivament Serpientes y alcohol. És una lectura recomanable per a aquests dies, no per nadalenca, sinó per la feliç exposició que avui inaugura el Museu Blau.

Notícies relacionades

Vegeu el vídeo d'aquesta informació al mòbil

o a e-periodico.cat

Temes:

Animals