«La gent ha fet de la Prosperitat un barri diferent»

Al'Hospital de la Vall d'Hebron, no gaire lluny de Nou Barris, hi ha el quilòmetre zero a la vida d'Àlex Rins (Barcelona, 8 de desembre de 1995). És un dels joves pilots catalans els cossos dels quals viatgen 500 quilòmetres totalment acoblats a una moto -arriben als 240 km/h- i aconsegueixen que els seus noms donin la volta al món, més ràpidament encara. Amb ells, hi viatgen també el nom i les imatges dels seus pobles, de les seves ciutats i del barri on van créixer, els llocs que són el quilòmetre zero de cada dia. Per a Àlex Rins, aquest lloc és el barri de la Prosperitat.

No hi ha cap nom millor de barri per a arrencar, com ho ha fet ell, en un pròsper camí cap a la victòria. «Encara que a Valdealgorfa (Terol) -el poble dels seus avis paterns-, de moment, hi tinc més afició, aquí al barri cada vegada em trobo amb més gent que em para pel carrer i em felicita per les victòries. Em diuen que es posen molt nerviosos, i se'ls nota quan m'ho expliquen», afirma l'esportista. Pilot sense carnet. Fins diumenge passat, el joveníssim Àlex Rins no va complir la majoria d'edat. «Aquest mes pujaré a l'examen teòric», diu algú que ja ha rodat 17.000 quilòmetres en els 34 grans premis que ha disputat.

Subcampió a l'aula

De moment, una bicicleta Brompton és el principal mitjà de transport de Rins per la ciutat. «Vaig a l'escola amb la bicicleta i, quan tinc algun dia més tranquil, sense entrenament, l'agafo per fer una volta fins a la Diagonal», explica el pilot del Team Estrella Galicia 0,0, subcampió del món de Moto3.

Àlex Rins cursa segon de batxillerat al Centre d'Estudis Monlau, al costat de la Sagrera, una escola especialitzada en joves promeses del motociclisme, que dirigeix l'excampió mundial Emili Alzamora. Rins assisteix a classes, però reconeix que les seves il·lusions i la seva ment estan molt més acomodades als circuits que a l'aula. «Quan vaig començar a competir, no m'hauria imaginat mai que pogués arribar on sóc ara. Ara sento que la competició és la meva feina i voldria acabar de seguida els estudis per poder dedicar-m'hi de ple», puntualitza. Tampoc va disfrutar gaire dels seus anys a la primària i secundària. «Només em van anar bé les classes quan tenia 4, 5 i 6 anys», reconeix, ara concentrat en el curs, aprofitant el descans de la moto -fins a les proves per al mundial, el febrer que ve-, encara que no de la preparació física. Per a aquesta, Àlex Rins porta enganxat, com si fos la seva ombra, el seu entrenador personal i fisioterapeuta Dani Osés. Quan no és a classe o estudiant, està amb ell corrent, a peu, o en bicicleta de carretera o de muntanya, o treballant la força muscular i el sistema cardiovascular al CAR de Sant Cugat. «Fins al febrer vinent, quan reprengui la preparació amb la moto, l'entrenament només és físic», assegura aquest veí del districte de Nou Barris, que prefereix moltíssim més entrenar-se a l'aire lliure. «La muntanya m'encanta. Jo viuria fora de Barcelona», confessa .

Caliu humà i tot a l'abast

Tot i desitjar una vida en un entorn més rural, Àlex Rins reconeix que al barri de la Prosperitat se sent «molt còmode». «És un barri on ho tinc tot a l'abast. Compro a les botigues de tota la vida», detalla. Anys enrere, Rins freqüentava més l'àrea comercial i d'oci de l'Heron City, que està a un pas de casa seva, però ara diu que l'atrau més el complex de La Maquinista, al veí districte de Sant Andreu.

Notícies relacionades

Els barcelonins, a favor d’integrar els serveis de bicis

Sant Cugat tindrà nou servei d’autobusos urbans

Però una cosa és sortir i quedar amb els amics per anar al cine o a comprar, o fer una volta en bicicleta per altres districtes de la ciutat, i una altra, sentir els valors del seu propi barri. «Potser el meu barri no és el més bonic o el més turístic, però la gent el fa diferent. La multiculturalitat que hi ha a la Prosperitat és bona. Jo m'avinc amb les persones de totes les cultures», expressa Àlex Rins.

«Els veïns del barri que m'han vist des de petit en aquests carrers, m'imagino que quan segueixen les meves carreres deuen sentir una cosa gairebé familiar», assenyala l'esportista. A la Prosperitat, el jove pilot té, a més a més dels seus pares, els seus avis paterns, originaris d'Aragó, i els materns, que van arribar de Guadalajara. «Quan vaig perdre el campionat del món en l'última volta, els de casa no es van entristir. Se sentien tan feliços com si hagués guanyat el campionat. I això em va fer molta il·lusió, perquè van pensar en l'esforç que vaig fer durant tot l'any, no només en aquella última volta. Em sento molt recolzat per la meva gent», puntualitza satisfet el subcampió del món de Moto3, entre molts altres títols que figuren al seu palmarès.