El 'Titanic' no s'enfonsa

Marcos viu des del 2008 al 55 del passeig de Santa Coloma, a pocs metres del parc de la Trinitat, darrere de la Ronda de Dalt. Conviu amb la seva dona i els seus dos fills, de 8 i 14 anys. Explica que pagava 650 euros de lloguer. «Avui dia, més del que pagaria en un pis de renda lliure», indica. El «pagava» no és intranscendent, ja que fa un any que no ho fa. No pot. «Sóc porter, però estic a l'atur des del 2012 i no cobro res, i la meva dona guanya poc», explica l'home, que a l'estiu va rebre una ordre de llançament per al 18 de novembre passat, desnonament que van aconseguir parar. «És inadmissible que, amb la que està caient, l'ajuntament faci fora famílies de les seves vivendes de pisos socials», subratlla Marcos, impulsor de la joveníssima associació de veïns Titanic, nom amb què denominen la promoció d'edificis de lloguer del Patronat Municipal de l'Habitatge on viuen, al districte de Sant Andreu. «En diem així per la forma de l'edifici, i perquè això és un vaixell que s'enfonsa», explica en to de broma Adil, també pare de família i igualment veí de l'edifici des del 2005, i un altre dels impulsors de l'entitat, nascuda «per quedar-se», segons adverteixen ben convençuts.

Bones paraules

A més del de la família de Marcos, dos desnonaments més previstos al bloc per a aquests dies han estat aturats gràcies a la pressió exercida per aquesta plataforma ciutadana, que compta amb el suport d'associacions de veïns i entitats del barri i els seus voltants. La victòria més important per a aquests veïns és l'acord arrencat al president del patronat, Antoni Sorolla. «Vam pujar a parlar amb ell el mateix dia del meu desnonament i ens va prometre que a partir del mes de gener abaixarien els lloguers de tota la promoció fins a uns 440 euros com a màxim, i baixant fins a pagar només el 10% d'aquesta quantitat segons els recursos de cada família», explica Fidel, un altre dels habitants del Titanic, també a l'atur i amb un fill discapacitat. Actualment paga un lloguer «d'entre 658 i 670 euros, segons el mes». «Jo de moment segueixo pagant, però em solidaritzo amb els meus veïns que no poden. És totalment injust el que estan fent amb les famílies, com si no en tinguessin prou amb el que ja estan passant. Ara perquè ens hem unit per lluitar i això comença a donar fruits, però abans hi va haver famílies que al rebre la carta se'n van anar, avergonyides, sense dir res, abans que vinguessin a fer-les fora», prossegueix Fidel, que insisteix que fins que arribi el gener i vegi que els compromisos adquirits de paraula a la reunió són una realitat no quedarà convençut. «Aquestes coses s'han de tenir per escrit», diu.

«Les gestions necessàries»

Segons fonts de l'Ajuntament de Barcelona, no es deixarà ningú al carrer. Les mateixes fonts justifiquen les ordres judicials de desallotjament argumentant que el Patronat Municipal de l'Habitatge, «com a ens gestor públic d'un patrimoni públic de vivendes, està obligat a efectuar les gestions necessàries davant un impagament per recuperar les quantitats degudes i, donat el cas, recuperar el bé». «En aquests casos es fa necessari exercir les corresponents accions judicials», prossegueix la mateixa font, que afegeix que, quan s'inicia una acció judicial, com la presentació d'una demanda als jutjats per falta de pagament, el patronat comunica paral·lelament la situació als serveis socials, que «en la immensa majoria dels casos» assumeixen pagar el deute «i es posa així fi al procediment judicial».

Notícies relacionades

El solar de l’antic teatre Talia acollirà 54 pisos públics

Una manifestació a Mataró acaba amb salutacions feixistes

Entre les queixes dels veïns d'aquesta promoció pública d'uns 15 anys, al marge del preu del lloguer, que consideren abusiu, destaca també el nul manteniment de la finca. «Les parets estan esquerdades, i quan s'espatlla alguna cosa triguen molt a venir i ens passen la factura», resumeixen. En un breu recorregut pels voltants de l'edifici, mostren les múltiples esquerdes que hi ha a les façanes,

-tant verticals com horitzontals-, les humitats i el mal estat en general dels espais comuns. «Després hi ha el drama de dins de cada casa, on moltes famílies no encenen la calefacció perquè no poden pagar-la», expliquen aquests veïns, que també lluiten «contra la por»: «No volem que la gent ho passi malament en soledat. Hi som per ajudar-nos».