Residus de proximitat

«No tenim una única instal·lació receptora com fa 30 anys, quan funcionava l'abocador del Garraf. Les instal·lacions dedicades al tractament dels residus estan repartides per tot el territori», avança Joan Miquel Trullols, director del Servei de Prevenció i Gestió de Residus de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). «La distribució de les plantes minimitza l'impacte del transport dels residus a través de l'estalvi de combustible i reducció del CO2», afegeix Trullols. 

Capacitat per a més d'un milió de tones

El primer dels quatre ecoparcs va obrir el 2000 a la Zona Franca de Barcelona. Amb una capacitat per tractar 240.000 tones a l'any, la missió d'aquesta planta és aprofitar els residus de les fraccions orgàniques i resta. «Aquesta planta va ser pionera en molts aspectes, i s'ha anat actualitzant per millorar la seva ecoeficiència», recorda Trullols. Els altres ecoparcs estan ubicats a Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i els Hostalets de Pierola.

Als ecoparcs es recuperen materials no separats correctament en origen (unes 14.000 tones cada any de plàstics, brics o envasos metàl·lics en el cas de l'Ecoparc 1), es produeix biogàs per produir calor i electricitat (45.000 MWh anuals, que equivalen al consum energètic de 8.000 persones durant tot un any), i compost de qualitat (unes 20.000 tones anuals). 

Torrelles, la primera planta de compostatge

La planta de compostatge de Torrelles de Llobregat, dedicada al tractament de la matèria orgànica i residus vegetals, va ser inaugurada el 1997 i ha passat a la història com la primera de Catalunya. La segona planta de l'AMB, situada a Sant Cugat del Vallès, va entrar en funcionament el 2001. 

«Rebem matèria orgànica dels contenidors marrons, separada a les vivendes, establiments i mercats. També restes vegetals procedents dels serveis de jardineria municipals. La nostra funció és reproduir la fermentació natural de forma controlada. En menys temps i amb l'impacte mediambiental més baix possible», explica Pascual Calafell, cap de Serveis de Tractament de Matèria Orgànica de l'AMB. 

El resultat final és «un producte de qualitat», afegeix Calafell, molt útil en jardineria i agricultura que redueix l'ús de fertilitzants químics. 

El destí final dels contenidors grocs 

Les plantes de selecció d'envasos localitzades a Gavà-Viladecans i Montcada i Reixac es reparteixen aquest tipus de residus dels 36 municipis metropolitans. Aquestes dues instal·lacions tenen una capacitat total de 48.000 tones, de les quals recuperen fins al 75%. I com més recuperació, menys rebuig a disposició final. 

El material rebut en aquestes plantes procedeix del contenidor groc de recollida selectiva, i requereix una segona selecció perquè aquesta fracció inclou una gran diversitat de materials (plàstic opac natural i de color, plàstic tou, plàstic transparent...) que només admeten un reciclatge per separat. 

La incineradora del Besòs genera electricitat 

La planta integral de valorització de residus (PIVR) de Sant Adrià de Besòs és l'única instal·lació de l'AMB capaç de generar energia elèctrica i de vapor a través de la incineració. 

«A la incineradora hi arriba principalment el rebuig de les plantes de tractament o residus que ja no es poden reutilitzar», explica Pedro Esplugas, cap de Servei de Tractament de Resta. Una vegada arriba a 

la planta, el residu rep primer un tractament de selecció mecànic i semiautomatitzat i, posteriorment, va a incineració.

«Una part de l'energia obtinguda es destina a l'autoconsum de la mateixa planta, i l'altra s'exporta a la xarxa elèctrica perquè doni servei a la zona », diu el responsable. 

Els residus voluminosos també compten 

En funcionament des de l'any 2004, la planta de recuperació de fusta i residus voluminosos de Gavà tracta prop de 55.000 tones procedents de les deixalleries i els serveis municipals de recollida .

La planta de voluminosos de Gavà tracta elements de fusta com per exemple cadires, armaris, encofrats, portes o taulons; i restes de poda que, per les seves característiques, tenen una baixa biodegradabilitat a les plantes de compostatge.

«La fusta es tritura i pot servir per fabricar mobles de conglomerat o com a combustible per a la producció d'energia», explica Trullols. La recuperació de la fusta, continua el director del Servei de Prevenció i Gestió de Residus de l'AMB, «evita la tala d'arbres i el seu enviament a dipòsits controlats, que són instal·lacions que ocupen molt espai». 

Els residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE) de gran volum (neveres, rentadores, rentavaixelles) són emmagatzemats i entregats a sistemes integrats de gestió (SIG) on els descontaminen i classifiquen per materials per a la seva reintroducció en el cicle de producció. 

La recollida de RAEE de gran volum evita que els metalls pesants i els gasos d'efecte hivernacle arribin al medi ambient. 

D'abocador a generador d'energia 

En funcionament com a abocador principal de l'Àrea Metropolitana de Barcelona des del 1974 i clausurat definitivament el 2006, el dipòsit de la Vall d'en Joan, al Garraf, alberga sota terra uns 25 milions de tones de residus. En l'actualitat, aquest espai del parc natural del Garraf està en procés de restauració i actua com un gran generador d'energia.

Les xemeneies travessen les diferents capes que serveixen per segellar l'abocador i arriben als residus, grans generadors de metà. «D'aquest gas, que és unes 25 vegades més perjudicial per al medi ambient que el CO2, generem uns 50.000 MWh/any d'energia, equivalent al consum anual de 10.000 persones», explica Trullols. 

Els altres dos grans generadors d'energia de la xarxa d'instal·lacions ambientals de l'AMB, continua el director del Servei de Prevenció i Gestió de Residus, són la incineradora del Besòs i els ecoparcs 1, 2 i 3. 

«Amb la incineradora situada al Besòs generem uns 150.000 MWh/any, que donen servei a 30.000 persones; i dels tres ecoparcs, 45.000 MWh/any més», calcula Trullols.

Des de la clausura de l'antic abocador, «AMB destina molts recursos al manteniment i la recuperació de la vall», diu Trullols. Terrasses agrícoles, zones arbrades i camps cultivats són un primer pas cap a la seva total integració en el paisatge de l'entorn. 

Per la proximitat de diverses ciutats metropolitanes i per la seva facilitat d'accés i d'aparcament, aquest espai ara lliure i verd s'ha convertit en una porta d'entrada al parc natural del Garraf. 

Un viatge intermedi és més sostenible 

En el cas de l'Ecoparc 4, com que està més allunyat que la resta d'ecoparcs, es recorre a la planta de transferència. La funció d'aquestes plantes és permetre el transvasament dels residus des dels camions de recollida fins a contenidors de més capacitat, una solució molt més eficient en les distàncies llargues. 

Aquestes plantes no tracten els residus però suposen un important complement per a la xarxa de plantes de tractament. «Els camions que recullen les escombraries als municipis no estan preparats per fer grans distàncies. Tampoc poden recollir gaire quantitat d'escombraries», explica Trullols.

Notícies relacionades

A Castelldefels s’hi respira ambient llatí

Milers de persones omplen les platges per celebrar Sant Joan

Els residus produïts per la neteja viària poden suposar un 4% del total dels residus generats, i es porten directament a la planta de transferència com a pas previ al dipòsit controlat.

La planta de transvasament de l'AMB, ubicada a la població de Vila­decans, té la seva raó de ser en la mateixa lògica amb la qual s'han repartit les instal·lacions mediambientals pel territori metropolità: economitzar els viatges amb la fracció resta fins al seu tractament.