Arbres des del balcó

Les fileres d'arbres als carrers, el bon ambient, la majestuositat dels edificis modernistes, la proximitat amb l'arquitectura de Gaudí, la tranquil·litat, el sol, els mercats, les botigues de barri, el fàcil accés al transport públic, estar a menys de 20 minuts de la platja, el carril bici, les passejades a peu i l'excel·lència dels restaurants són les raons que han convençut molts estrangers establerts a Barcelona a escollir l'Eixample com a lloc de residència. Les coses que menys els convencen són els robatoris de bicicletes, el soroll i l'escassetat d'espais per als nens.

Yelena Aytkulova és russa, especialitzada en turisme i hostaleria amb llicenciatura a la Universitat de Miami i un màster de màrqueting i comunicació a ESADE. El 2000, un amic la va convèncer. Va insistir que la capital catalana era la millor ciutat del món.«Inicialment em va decebre per la falta d'esperit flamenc. Era per pur desconeixement. Ara estic enamorada de Barcelona», admet Aytkulova. Buscant pis de lloguer, va descobrir el mercat de la Concepció.«La parada de flors em va fascinar i de seguida vaig trobar un pis al costat. Va ser fàcil integrar-me en la vida del barri. Sent estrangera i sense família al costat és important sentir-se acollida». Per ella, és com un poble.«Els veïns i els botiguers transmeten calidesa, proximitat i confiança». És mare de l'Anastasia, una nena de 6 anys.«Trobo a faltar parcs per als nens». L'excés de trànsit i soroll la molesta, però valora el luxe de tenir a prop espais com la Pedrera i la Sagrada Família.

Katherin Wermke és fotògrafa nascuda a Alemanya. També va arribar el 2000 amb una beca per estudiar a la Universitat Pompeu Fabra.«Em va encantar la gent i la llum de la ciutat i vaig decidir quedar-m'hi». La seva primera vivenda va ser al carrer de Muntaner, a la cruïlla amb Aragó. Va canviar unes quantes vegades de barri però va acabar una altra vegada a l'Eixample per les bones sensacions que transmet.«És cèntric, ho tens tot a mà i és relativament segur». Li encanten les finques règies i els carrers amplis per on entra la llum i l'aire i el ventall d'idiomes que se sent pel carrer.«I no solament de turistes».

Veure arbres des del balcó és una de les impressions que més agrada als expatriats que han escollit establir-se a l'Eixample. Shaun Pilgrem, arquitecte anglès llicenciat a Cambridge, considera que el pla Cerdà és genial:«Continua funcionant 150 anys després amb paràmetres actuals molt diferents dels originals». De nen va conèixer Barcelona en un agradable viatge amb els seus pares, del qual recorda la Rambla a la nit i el port.«Als 80, Barcelona era un imant per als joves arquitectes. Després d'11 anys de Margaret Thatcher necessitava fugir. El Regne Unit era llavors tot el contrari de Barcelona: era especulació, confrontació social i mal temps». El 1996, Pilgrem va muntar un estudi d'arquitectura. Els amplis pisos que veia a la dreta de l'Eixample li resultaven perfectes per viure-hi i treballar-hi.«Em va fascinar que es conservessin els terres originals», afegeix. Suggereix que hi hagi més carrers mig de vianants com Enric Granados i que l'ajuntament prengui mesures davant de la rapacitat de bicis.«En 20 anys me n'han robat cinc».

Gianluca Pivetta és de Milà. Va arribar fa nou anys perquè es va enamorar de la ciutat i d'una dona. Al principi va viure a Gràcia, però necessitava un pis més gran i el va trobar al passeig de Sant Joan.«És una zona estable i integrada, on sempre queda alguna cosa per descobrir: noves botigues amb encant, parcs interiors, restaurants, façanes i carrers amb arbres i plens de llum».

Cory Crownover va néixer a

Notícies relacionades

Un foc al costat d’un abocador il·legal amenaça Collserola

Sirera es postula com a candidat del PP a l’alcaldia el 2027

Weatherford (Texas). Quan va visitar Barcelona el 2002 va tenir la certesa que algun dia viuria a l'Eixample.«És un lloc on ningú es perd. L'arquitectura és increïble i a més a més és un districte ple de restaurants excel·lents». Li agrada el contrast entre l'ebullició de dilluns a divendres amb la tranquil·litat dels caps de setmana i dels dies de vacances.«Tinc un gos i una bici, i la proximitat dels parcs de la Ciutadella i del Nord i de la plaça de Tetuan és essencial».

Thierry Sarraute vivia a Montpeller quan va conèixer la seva dona barcelonina.«Era més fàcil que jo trobés feina a Barcelona que ella a França». El 2005 es van instal·lar a l'Eixample per logística.«L'escola bressol dels nostres fills està a sota del nostre pis, i la meva dona treballa a prop». L'entusiasmen les botigues, els bars, els mercats i els restaurants.«A Enric Granados tens la sensació de viure en un poble al centre d'una ciutat».