Torna la mona d'abans

Quan tot sembla mort per l'hivern es produeix el miracle de la resurrecció. És la gran festa de primavera, la Pasqua, en què tornem a il·lusionar-nos amb el mite de l'etern retorn. És una simbologia amb transcendència gastronòmica. Des dels grecs fins als romans, l'ou, com a imatge del naixement, ha format part d'unes festes dedicades a la deessa Ceres, en què es regalaven pans i ous. Era l'anomenada munda, o bé la munna de la posterior tradició mossàrab.

El que és curiós del procés d'adaptació és que la paraula mona tingui dos sentits coincidents en un pastís. La idea que la mona té com a origen una mona es devia, segons Néstor Luján, a una pastisseria del carrer de Ferran que exposava al seu aparador una mona viva com a reclam per a la clientela infantil. Aquesta genial idea de màrqueting va portar a la creació de les primeres mones de xocolata.

El que sí que és cert és que les gallines comencen a pondre ous passat l'hivern i que l'església no tenia clar si menjar-ne era trencar l'abstinència . El 1666, el papa Alexandre VII manifesta els seus dubtes. Per curar-se en salut espiritual, es guardaven des del dimecres de cendra fins per Pasqua. Com que la quantitat era important, es va establir el costum de regalar-los, pintats de colors, o bé col·locar-los sobre un pa o un pa de pessic. Una fórmula econòmica que s'està recuperant en un moment en què sembla imposar-se la senzillesa franciscana.

Notícies relacionades

La Feria de Abril afirma ser aliena al tiroteig mortal al Besòs

Luigi Salmoiraghi: "La qualitat de vida de BCN supera la d’altres capitals"

Davant d'aquesta tradició, l'ou de xocolata recorre els jardins de tot Europa. A Alemanya els reparteix ni més ni menys que una llebre, mentre que a França, el miracle correspon a les campanes. El toc de les campanes trenca el silenci de la Setmana Santa i omple totes les cases de pastissos.

La unió entre la mona tradicional i aquella que es va iniciar en una gàbia d'una pastisseria pròxima a les Rambles ha tingut transcendència. A Catalunya hem conegut grans mestres en l'art de treballar la xocolata i el caramel. Escribà, Baixas i Giner van ser els impulsors de les mones com a deliciosos objectes per contemplar. Són les mones conceptuals que ara desenvolupen la nova generació de mestres. Davant les tradicionals, fan pensar.