Un gat negre i en dia 13

Els maniàtics de manual, els buscadors de sort, els mitòmans nadalencs i els simplement addictes a la tradició engreixaran amb tota probabilitat aquest dijous encara més la disciplinada cua que ja fa setmanes que es forma diàriament davant l'administració de loteries número 44 de Barcelona. I és que l'ocasió eleva a l'enèsima potència la imaginació de tot somiador… El Gato Negro (amb un nom que ja convida a apostar) compleix la gens menyspreable xifra de 100 anys de vida, i ho fa en dia 13. Una carambola sucosa per als incondicionals de l'immortal sorteig de Nadal. Això sí, que s'oblidin de comprar dècims acabats en 13, tan arxidemanats (i poc subministrats) que gairebé no arriben ni per als clients amb solera.

Situada entre les tres administracions més venedores de la ciutat, el cas de la família Baró és més aviat un èxit de tradició i ubicació (en ple Pelai) que d'estadística. Perquè, curiosament, en un segle de vida el Gato Negro no ha despatxat cap grossa de Nadal, encara que sí que ha venut una reguera de segons i tercers. I això que la cita suposa el 80% de la seva venda anual, ja des de l'estiu. La primera plata la van donar en les festes del 1938, i entre les seves fites més recents figuren altres premis en les del 2003, el 2004 i el 2010, del Nen del 2004 i una Primitiva arximilionària per a un apostant de sis encerts el 2003. Al donar un cop d'ull al seu repartiment de sort, Teo Baró (quarta generació de loters) i la seva mare, Maria Clara Ubach, situen el gran moment de la casa en un quart premi de Nadal repartit el 2001, per haver distribuït els 1.800 dècims que l'integraven. Un repartiment tan plural que va portar la il·lusió a més llars que cap de les seves dianes.

A la família li sap greu no poder documentar la primera part de la seva història, quan una tieta de l'avi de Teo, Doña Ernestina, va obrir la seva petita administració, primer situada al Paral·lel, després a la ronda de Sant Antoni i, per fi, des del 1932, a Pelai. La dona va tenir la fortuna de proporcionar unes quantes alegries i la casa es va anar fent un nom, atraient entre els seus fidels compradors Antonio Machín i Gila, i amb la sort (encara més gran) que la descendència va agafar el relleu a la professió de repartir joc. Pocs com l'avi Ricardo, que amb 90 anys encara passava per l'administració a supervisar el tràfec diari i regalar la seva sapiència a la prole.

S'imposa el dècim

Lluny queda aquell 1912, però ni el pes d'un segle evita que el format estrella de la loteria segueixi sent el ranci dècim, el seu acolorit paper, la seva presència atemporal. I això que Teo -que ha aparcat la seva vocació artística per assumir a temps complet el negoci familiar- ha donat ales tecnològiques al negoci, que despatxa ja el 20% de números per internet. El client el demanaon line, però la casa fa«més enviaments que mai, perquè a la gent li agrada el bitllet físic», explica.

¿Quin és eltopde vendes aquests dies?«Arrasen sempre els acabats en 13 i en 69, i els que acaben en 5 i 7 tampoc solen arribar a l'aparador perquè volen», alliçona Maria Clara. Però també agraden els que finalitzen amb l'any en curs (12), per no parlar dels incondicionals d'un mateix número.«Tenim clients que són tercera generació i no volen deixar d'apostar, setmanalment, a un número que sempre ha comprat la família», afegeix.

Notícies relacionades

Un 25% més de viatgers d’aquí a l’any 2030. TMB farà una inversió de 331 milions d’euros en 39 combois per al metro

La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins

L'assumpte de la superstició ha anat sempre de la mà d'aquesta estirp lotera, que va néixer només identificada amb un número, però va ser batejada per la clientela de casualitat.«Nosaltres sempre anem darrere de la gent, ells van escollir el nom», apunta Teo. Segons sembla, un calendari amb gats presidia l'administració, i els compradors la van començar a denominar el Gato Negro, retroalimentant una llegenda que va omplir la sucursal de gats de peluix, ceràmica, fusta… i fins i tot de postals de Nadal que la casa edita anualment.

Ara, com que un segle són paraules majors, han elaborat una col·lecció de postals a càrrec de l'il·lustrador Juanjo Sáez, en què el fosc gat parla («100 anys donant sort no ho fa qualsevol», «el souvenir de Barcelona que pot canviar la teva vida», «tinc 100 anys i segueixo modern, tinc web i facebook»… ) i també anima l'edició d'ampolles de cava que vesteixen el seu miniaparador. ¿Es venen?, pregunten alguns.«No, s'obriran el dia 22 si toca…», jura la propietària, amb els dits creuats.