Art ocult a la Model

Quan el capellà de la Model, el mercedari Bienvenido Lahoz, li va demanar que dediqués en una de les parets d'una cel·la un fresc a la Mare de Déu de la Mercè, patrona dels presos, Helios Gómez s'hi va negar de forma rotunda. Entre murs li tenien prohibit pintar -un dels motius de les seves més de 75 detencions van ser els seus dibuixos- i ara li demanaven que pintés un fresc. I a més una marededéu. Un rebel com ell -anarquista, comunista i una altra vegada anarquista, segons va anar encadenant desenganys- no dibuixaria mai per a una jerarquia eclesiàstica clarament posicionada a favor del bàndol enemic. Amb el guanyador. Bé, mai, no. Vista la insistència del capellà i com que veia a prop la sala d'execucions, hi va accedir. L'encàrrec, de fet, era ambientar la capella situada al davant del corredor de la mort, a la cel·la número u del primer pis de la quarta galeria. Això sí, ho va fer a la seva manera. La que va guiar la seva llibertària vida. Tant és així que laCapella gitana

-com se la coneix pels trets tant de la marededéu com del nen- s'ha acabat convertint en un manifest antifranquista. A l'ombra, és clar.

La història l'explica Gabriel, fill de l'artista i president de l'associació cultural que porta el nom del seu pare, des de la qual fa 15 anys que lluita per arrencar un compromís a l'Administració per restaurar laCapella gitana, amagada sota una capa de pintura en una cel·la ara com ara tancada, segons expliquen. Va ser tapada el 1998, any en el qual l'actual presidenta del Parlament, Núria de Gispert, comandava la Conselleria de Justícia.

REIVINDICAT CANVI D'USOS / La reivindicació de l'entitat presidida per Gómez és clara: que el panòptic de la Model es mantingui -«pel seu valor arquitectònic i de memòria històrica», destaca el fill del dibuixant- i es transformi en un equipament, i que es restauri la capella pintada per Gómez, un dels principals cartellistes catalans dels anys 30 injustament oblidat. També vol que es converteixi la galeria on es troba la capella en un museu d'art polític.La Model per la cultura, va ser el seu eslògan durant els primers anys de mobilitzacions. Consigna que sona gairebé tan idíl·lica com el nom que han pensat per al parc que, algun dia, hauria d'envoltar el futur equipament: jardins de la Llibertat.

L'associació cultural Helios Gómez no està sola en la seva reivindicació. «No treballem per restituir només la memòria del meu pare. Estem treballant per tots els que, com ell, van lluitar per la llibertat», defensa Gabriel. L'associació de veïns de l'Esquerra de l'Eixample i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) han donat sempre suport a la causa. «Sempre hem insistit en la importància de mantenir un memorial democràtic a la Model i en la necessitat de recuperar el treball d'Helios Gómez, tant pel seu valor artístic com per la seva càrrega simbòlica en el que es refereix a les llibertats, però també pel deure de reconèixer el poble gitano», apunta Lluís Rabell, president de l'entitat veïnal del barri on s'aixeca la inhòspita fortificació, que fa anys que hauria d'haver quedat com a testimoni d'obscurs temps pretèrits, però que segueix funcionant com a tal.

RECERCA DELS ORÍGENS / Quan el seu pare va ingressar a la Model per últim cop, estada durant la qual va crear laCapella gitana, el Gabriel tenia 5 anys. La seva mare havia mort quan ell era encara més petit, així que es va criar amb els seus avis materns, que ni eren gitanos ni li van explicar ni mitja paraula sobre qui era el seu pare, que va morir dos anys després d'haver estat alliberat, el setembre de 1956, a conseqüència d'un sobtat deteriorament del seu estat de salut, molt probablement imputable a les condicions de vida a la presó.

No eren temps per fer bandera d'arrels anarcocomunistes.

No va ser fins als anys 80 que Gabriel va començar a fer-se una idea de qui havia estat el seu pare. «Joan Rocabert, militant del POUM que va compartir presó amb ell, va ser el primer que em va parlar de l'existència de laCapella gitana. 'Jo li vaig servir de model. Sóc el pres de la bena al cap que adora la marededéu', em va explicar», relata aquest arquitecte d'interiors jubilat, que ha dedicat els últims anys de la seva vida a recórrer mig món per recuperar la prolífica obra del seu pare, il·lustrador de premsa, pintor, cartellista i poeta, que durant la guerra civil no va dubtar a canviar els pinzells pel fusell en defensa de la república. Com més descobria sobre ell, més fascinat quedava per la vida i obra del seu pare, producció -centenars de cartells, dibuixos i quadros de tots els formats- que espera a Premià de Mar, a la seu de la fundació, on Gabriel treballa colze a colze amb la vital historiadora Caroline Mignot, la seva dona i sòcia.

Notícies relacionades

Agonia comercial en mercats de la província de BCN

BCN estrenarà llums de Nadal a la Via Laietana, a Aragó i la Gran Via

L'aparició d'un militant del POUM als peus de la marededéu no és l'únic element amb doble sentit que Helios Gómez va introduir a laCapella gitana. A més dels trets gitanos de la marededéu i del nen, que, en lloc d'una bola sosté un molinet de vent, els angelets són negres, com si fossin de Machín, i ballen al ritme d'una guitarra i una pandereta, com en una gran festa gitana. Els condemnats a mort que l'adoren -entre els quals hi ha Rocabert i altres que Gabriel no renuncia a trobar- es recargolen entre filats. Aquesta va ser precisament la primera part que es va tapar del mural, potser perquè era massa evident el missatge que volia transmetre.

Després de redescobrir la capella sota la capa de pintura -que, ara com ara, mentre es decideixi restaurar-la, la protegeix del pas dels anys- un grup de tècnics va fer una prospecció que va confirmar que l'obra es podia recuperar si hi havia voluntat de fer-ho (el 2002 es va calcular que la recuperació costaria més de 36.000 euros). «És possible i lluitarem perquè sigui així. Si hem de tornar a sortir al carrer, ho farem», acaba dient Gabriel.