Cadires reservades per als savis del Gòtic

El cartell ho deixa clar: la cadira està reservada per als savis i sàvies de la ciutat. Els savis són la gent gran i les cadires són una desena de seients que uns comerciants del Gòtic han tret al carrer. Va serTeresa Caja, presidenta de l'associació de veïns i comerciants d'Avinyó, la impulsora de la iniciativa. LaTeresaexplica que, el mateix dia que es va descobrir el monument als castellers que hi ha a la plaça de Sant Miquel, van desaparèixer els bancs, i la gent gran del barri es va quedar sense matins de sol ni lloc de reunió.

Va ser llavors quan, animats perCaja,diversos comerciants van treure una cadira davant dels seus comerços. Ara hi ha 10 cadires repartides entre els carrers d'Avinyó, de Palau, de la Comtessa de Sobradiel, de N'Arai i de la Llibreteria. Dissabte al matí,Dolors Obiols pujava pel carrer de la Comtessa de Sobradiel ajudada per un bastó.

Caminava capcota, per evitar ensopegar amb alguna rajola traïdora. Fa un any, va caure al carrer d'Escudellers i el cop li va deixar la cara morada. LaDolorsveia laTeresai el primer que li deia era: «No ens tornaran els bancs, nena». LaDolorsva néixer al barri del Call fa 84 anys. Professió, mestressa de casa, diu, encara que després surtin mil i una vores que va fer per a una botiga de costura. El dia que es van emportar els bancs va tenir un disgust. Dissabte, s'acomodava a la cadira que li oferia laTeresai aclaria que l'escultura «no la molesta», però que haurien de tornar a col·locar els bancs.

Aquesta cronista l'escoltava, i s'adonava que elrobatorid'aquests bancs -cosa que a qualsevol buròcrata li podria semblar una nimietat- és tota una pèrdua per a gent com laDolors. És en un banc on succeeix la història comunitària d'una ciutat: allà s'expliquen fatigues, alegries i pors. L'anciana, és clar, no parlava com a víctima de res. Els anys fan alçar la veu a alguns, que es converteixen en savis i sàvies, i laDolorsés una d'aquestes sàvies.

Notícies relacionades

La Sagrada Família de Barcelona convidarà el Papa Lleó XIV pel centenari de Gaudí al juny de 2026

Barcelona compra un altre bloc de pisos a l'Eixample per tanteig i retracte

Deia que quan va caure al carrer d'Escudellers, un guàrdia li va suggerir que potser havia ensopegat amb la vorera. «¡No hi ha voreres a Escudellers!», exclamava. Potser va ser el cinisme d'aquell guàrdia el que va fer que s'indignés i, des d'aleshores, no ha callat. Encara amb la cara morada i amb el bastó a la mà, se'n va anar a l'ajuntament amb la ferma intenció de mostrar el seu descontentament. Mesos abans, deia dissabte, l'alcaldableXavier Triasl'havia animat a anar-hi si necessitava res: «Fins i tot em va donar una targeta, però, una vegada alcalde, ja no em va rebre». Una funcionària del consistori li va donar una instància perquè redactés què li passava. LaDolors va sortir de l'ajuntament i, a la mateixa porta, va decidir que allò no eren maneres. Hi va tornar a entrar i va fer sortir algú que l'atengués. La van escoltar, deia a aquesta cronista, perquè el problema es va arreglar. «Ara només falta que ens tornin els bancs», deia i s'aixecava.

Aquesta cronista es dirigia a la plaça de Sant Miquel. Els únics bancs que hi ha són els que envolten el parc. Falta l'enxaneta al monument als castellers.