Vacances tancades per vacances

Algun dia algú parlarà d'a-quelles dècades prodigioses en què els treballadors tenien dret a les vacances, naturalment pagades. Les vacances han passat durant el segle passat per tres grans moments: primer va ser la inexistència dels dies de festa, fins i tot dels dissabtes. En segon lloc va ser aquell temps en què la gent actuava com els salmons i es dirigia al lloc que el va veure néixer. Era durant aquells anys en què els pobles s'omplien de la famosa colònia estiuenca, composta per famílies que arribaven de la gran ciutat a passar-hi unes setmanes o el que els italians van batejar amb l'expressióandare in villeggiatura,que era una manera de demostrar als seus antics paisans de la seva terra que els estiuejants no només tenien la riquesa material sinó sobretot la riquesa del temps lliure. Finalment, el tercer estadi de les vacances del segle XX van ser aquells moments en què els ciutadans del primer món s'enrolaven en llunyanes expedicions a l'estranger i així, d'aquesta manera, el lloc dels estiuejants ja no era Villabuena de Abajo sinó una bonica platja de Cancún a l'ombra d'un hotel amb tot inclòs.

I aleshores va arribar la crisi. I s'ha acabat el bròquil. Les agèn-

cies de viatges ja no són el que eren. Les ofertes per a aquells que creuen que el món és rodó però que s'ha d'anar al món per comprovar-ho s'esgrogueeixen als taulers d'anuncis. S'ofereixen viatges organitzats a llocs remots, però la crisi també té la seva versió domèstica consistent a limitar els llibres, el cine i els teatres i, finalment, a escurçar els

viatges a altres llocs del planeta. «Tot és qüestió de modes», m'explica laSilviades del seu taulell d'una agència de viatges que ja hauria volgut per a ell mateixMagallahesi la seva gent. «No se sap com, però fa temps que hi ha països que han deixat de ser reclamats pels viatgers. Aquest any es mantenen el Vietnam i l'Índia i aflora Indonèsia. Ningú vol anar a les Filipines. I Cuba fa temps que ha deixat de ser atractiva per al viatger estival». ¿Potser la presència deFidelera un estímul per a Cuba com els toros i el càntir ho són per a Espanya? LaSilviaen sap molt del món exterior i també del món interior dels seus clients. «A vegades s'expliquen aquestes fòbies i fílies pels fenòmens sociopolítics que agiten la vida quotidiana dels paradisos vacacionals. És el que va passar l'any passat amb Egipte. La por pot més que la influència de la Gran Piràmide. En altres ocasions són els fenòmens naturals els que inhibeixen el viatger a deixar-se portar fins allà. L'erupció d'un volcà o una epidèmia d'algun virus desconegut fan verdaders estralls sobre els viatgers».

Acte de mala educació

Notícies relacionades

Agonia comercial en mercats de la província de BCN

BCN estrenarà llums de Nadal a la Via Laietana, a Aragó i la Gran Via

I un pensa en l'amargura d'una motxilla que ja no té els estalvis de fa anys. La vida nòmada era fins avui una vida plena de perills exteriors. Avui el gran perill es troba en el plàstic d'una targeta de crèdit. Els grans periples són avui circuits interiors i espirituals: un trajecte del camí de Santiago o la remor del vent sobre els pins poden portar-nos al gratuït somni de sentir-nos caminar per la muralla xinesa o de deixar-se acariciar per l'aire d'un oasi humit.

De sobte la pregunta «¿on aniràs de vacances?» s'ha convertit en un acte de mala educació. No es confessa mai el lloc dels nostres somnis, sobretot si resulten massa cars. Les vacances, per primera vegada, no seran fàcils i suposaran un estalvi de quilòmetres. No enviïn postals llunyanes. La gent les entendria com un insolidari exercici d'ostentació.