¡Miracle, miracle...!

El dragó de Komodo va ser exhibit per primera vegada en un zoològic el 1934. Allà, a Washington, aquell pobre pioner va sobreviure només dos anys. Se sabia tan poc de les seves necessitats en captivitat, que la mort prematura era el que els esperava a tots els exemplars capturats a Indonèsia i transportats habitualment a latituds septentrionals. Va ser determinant en aquest sentit, per resoldre el problema, descobrir que el que enyoraven era el sol, i per això excel·lents instal·lacions com les de Barcelona tenen perfectament dissimulades sota falsos troncs d'arbre làmpares de raigs UVA. Sota aquesta caloreta és habitual trobar-hi Guntur, Ombak i Asmara.

El pas dels anys, no obstant, no ha permès encara arribar a un precís consens científic sobre una altra incògnita, sobre si el dragó de Komodo és o no una espècie verinosa. La boca, això sí que se sap, és molt infecciosa, un cultiu de fins a 70 bacteris diferents, i per això la seva mossegada, si no és mortal a l'instant, ho és al cap d'unes hores o dies. A aquesta estranya salut bucal s'hi uneix el fet que al dragó de Komodo acostumen a sagnar-li les genives, cosa que no fa més que augmentar el seu aspecte terrible. Però el més fascinant d'aquesta bèstia no es va descobrir fins al desembre del 2006.

Notícies relacionades

L'aparellament del segle

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

Un any abans d'aquesta data, al Zoo de Londres, una femella, Sungai, va pondre diversos ous, i no havia estat amb cap mascle des de mitjans del 2003. Els cuidadors van creure que, d'alguna manera, havia emmagatzemat esperma de la seva última parella. Es va conèixer l'error a finals del 2006, quan en un altre zoo anglès, en aquest cas a Chester, Flora, que mai havia conegut cap mascle, també es va quedar prenyada. Les proves d'ADN van certificar que el dragó de Komodo és el vertebrat més gran conegut capaç de recórrer a la partenogènesi, per entendre'ns, la tesi final de la pel·lículaParc Juràssic, on, tot i que la població prehistòrica de l'illa és íntegrament femenina, aconsegueix procrear en absència total de mascles de cada espècie. Des del punt de vista científic i, tot i que en llenguatge religiós el que va passar a Londres i Chester va ser una immaculada concepció, es tracta d'un recurs que fan servir les dragones de Komodo per perpetuar l'espècie en situacions límit. Se suposa que viure en un zoo ho és.

Aquella notícia, és fàcil deduirlo, va ser la repera per a la comunitat internacional d'herpetòlegs. I més quan es va saber que de les femelles que recorren a aquesta tècnica extrema només en neixen exemplars mascle. El material genètic de la mare es divideix de manera que és capaç de procrear una colla de valents dragons que fugin de l'illa, on la mare tem haver-se quedat sola, buscant parella a l'altre costat del mar. El que ja hem dit dit, per als herpetòlegs va ser la repera, però també va ser un avís que als zoos és recomanable la còpula per no empobrir genèticament l'espècie.