L'esperit de Pestaña

Expliquen, i sembla versemblant, que Ángel Pestaña va afirmar el 1932 que, encara que el capitalisme declinés, si la classe treballadora no l'empenyia es podria mantenir molt de temps+. No va fallar en la seva predicció, i això que d'empènyer, els veïns de la Prosperitat -que van dedicar al líder anarcosindicalista la seva plaça central-,

en saben molt. Ho van demostrar el 1984, quan van omplir de cotxes abandonats i mobles vells el forat que Fecsa havia perforat a la plaça per instal·lar-hi un transformador. Van evitar-ne la construcció. Aquest és només un dels episodis de la lluita per a la urbanització de la plaça d'Ángel Pestaña, que compleix ara 35 anys, aniversari que els veïns celebren amb la mostraDel pla de Santa Engràcia a la plaça Ángel Pestaña 1977-2012. Es pot veure al casal del barri, a la mateixa plaça, fins al 18 de febrer.

La història comença, de fet, set anys abans, el 1970, amb l'ocupació en aquests terrenys del conjunt de vivendes abandonades i sense acabar que mig va aixecar la constructora Llobet, que va estafar el veïnat cobrant per endavant a desenes de famílies per unes cases que no va acabar mai. Ben a prop es van aixecar nombroses barraques, amb cartrons i fustes. Així, les primeres mobilitzacions van ser per reivindicar vivendes dignes, protestes que es van materialitzar en talls de la Meridiana, tres segrestos d'autobusos i manifestacions a Sant Jaume. Gràcies a això van aconseguir que el desembre de 1983 els barraquistes es mudessin als nous pisos i s'enderroquessin les barraques, de manera que la lluita es va centrar en la urbanització de la plaça, cor de la vida pública del barri, inaugurada el 1986 per Pasqual Maragall.

L'ideòleg de la mostra, Andrés Naya, explica que, al marge de celebrar els 35 anys de la plaça -acabada l'any passat, amb la construcció de les escales de l'entrada principal-,

Notícies relacionades

Un foc al costat d’un abocador il·legal amenaça Collserola

Sirera es postula com a candidat del PP a l’alcaldia el 2027

la mostra busca reivindicar el paper de la lluita veïnal en la construcció de la guerreraProspe. Després de lluitar per la construcció de la plaça en si, a principis dels 90 es va haver de batallar per reformar-la, donades les males condicions en què es trobava a causa de l'escassa qualitat dels materials usats per construir-la i al seu nefast manteniment, que va obligar el municipi a reformar completament l'àgora i donar-li l'actual disseny, firmat per Enric Miralles.

Com a últim objectiu, Naya assenyala la intenció pedagògica de la mostra.«Hem enviant cartes a col·legis i instituts, oferint-nos per fer visites comentades perquè els més joves coneguin la seva història»,assenyala.