Libèl·lules i nimfes d'or

Fades, libèl·lules, abelles, papallones, cignes, nimfes i dracs de cossos daurats i ales esmaltades dormen protegits per vitrines de vidre al museu dels tresors modernistes. Anells, fermalls, polseres i penjolls inspirats en l'art nouveaucreats durant prop de dos segles i mig per la dinastia de joiers i orfebres Masriera s'exposen permanentment a la primera planta de l'Hotel Bagués, que està oberta al públic amb reserva telefònica prèvia.

Joan Oliveras, conseller delegat de la firma Bagués-Masriera, recorda que algunes d'aquestes joies han viatjat al Metropolitan Museum of Art de Nova York, al Museu Van Gogh d'Amsterdam i al Museu de les Arts Decoratives de Madrid. «Lluís Masriera, pertanyent a la tercera generació d'aquesta artística família, està considerat entre els vuit millors del dissenyart nouveau internacional», assegura Oliveras.

El fons de joies simbòliques de la casa Masriera possibilita que l'exposició sigui dinàmica i vagi canviant diverses vegades a l'any el contingut de les seves prestatgeries.

Notícies relacionades

"Estem farts de tanta confusió"

Un policia de Badalona serà jutjat per falsejar quilometratge

Pilar Vélez, directora del Museu Frederic Marès, és la comissària d'aquesta mostra «imprescindible» a l'hora de relatar la història del modernisme català. Algunes peces de la col·lecció es troben a les luxoses habitacions de l'Hotel Bagués, fundat fa un any per Jordi Clos després d'una proposta d'Oliveras. La seva empresa regentava l'emblemàtica joieria de la Rambla sobre la qual s'ha edificat l'hotel.

La majoria de joies de Lluís Masriera són exclusives, peces úniques, llevat de comptades excepcions com la d'una aristòcrata que al saber que el seu marit havia regalat una agulla de pit a la Bella Dorita se'n va anar a veure Lluís Masriera. Li va dir que tenia un disgust enorme, que havia perdut la preada joia amb què l'havia obsequiat el seu marit. «No es preocupi n'hi faré una d'igual». I amb l'agulla de pit idèntica a la de la seva contrincant se'n va anar a la llotja del Liceu on l'esperava el seu marit. Al treure's l'estola, no va fer falta cap paraula perquè ell sabés que ella ho sabia.