Els riscos de la via pública

Els punts negres del ciutadà situen l'alerta en el vianant

Malgrat l'agre debat sobre la bici, els ciclistes no apareixen com un problema

Els lectors del diari creen el mapa de la perillositat de les cruïlles de Barcelona

Una moto esbronca un cotxe que gira cap al passeig de Gràcia des del vial central de la Diagonal.

Una moto esbronca un cotxe que gira cap al passeig de Gràcia des del vial central de la Diagonal. / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA

al marge de les estadístiques, la veu del lector, o sigui, l'experiència del ciutadà, és el millor índex per entendre i sentir el batec de Barcelona. Preguntats a la web d'EL PERIÓDICO sobre quins són a parer seu les cruïlles més perilloses de la ciutat, la majoria dels internautes recorren al que és quotidià i conegut, al que queda a prop de casa, de la feina, del col·legi dels nens...; al que, en definitiva, els afecta de manera més directa. Analitzats els prop de 120 correus i comentaris rebuts, crida l'atenció, primer, que la majoria escriu des del punt de vista del vianant, l'actor més feble de la via pública, i, segon, que gairebé ningú es refereix als ciclistes, de la praxi dels quals es parla molt i normalment malament des del naixement del Bicing, el 2007.

Al gràfic que veuen a la dreta hi ha marcades les cruïlles conflictives aportades pel lector (només aquelles que incloïen una explicació, per breu que fos) i també les 10 interseccions que l'any passat van registrar una concentració més gran d'accidents. Només hi ha coincidència en dues bifurcacions -Gran Via amb Entença i Diagonal amb Rosselló-. De la resta de zones de risc no hi ha notícia sobre el seu grau de conflictivitat, cosa que no significa que la sensació d'inseguretat no estigui justificada o que no calgui millorar elements vinculats a la senyalització i la visibilitat.

«EXHAURINT L'AMBRE» / Sovinteja el comentari sobre els conductors que juguen amb els tempos semafòrics, com els que circulen per les rodalies de Josep Tarradellas amb París. Segons Annetabo, en aquest punt «els cotxes vénen molt ràpid de Berlín mentre altres giren per Entença exhaurint els semàfors en ambre». Una cosa similar passava a l'avinguda de Roma amb Comte d'Urgell. Els que volien pujar cap a la Diagonal des de la continuació d'Aragó, sabien que si sortien una mica abans de temps agafaven el semàfor d'Urgell en verd i tenien un plàcid desert fins a Sarrià. Amb la reforma recent d'aquesta cruïlla, que allunya l'espai entre els dos punts, ja no s'hi pot arribar i ningú ho intenta. Anul·lada la temptació, mort el desig.

El conductor murri també porta porra i pistola. A Equador amb Marquès de Sentmenat, segons denuncia Antonio, molts cotxes dels Mossos posen la sirena un moment, passen en vermell i aparquen just al davant, on tenen la comissaria. «Més d'una vegada han estat a punt d'atropellar un vianant mentre la resta de vehicles miren, es conformen i esperen que el semàfor es posi verd», explica.

SEMÀFORS OLÍMPICS / Quan es parla de mobilitat urbana, sempre s'analitza, els periodistes els primers, des del punt de vista de la moto o el cotxe; del vehicle en general. Per això sorprèn gratament que la immensa majoria dels lectors es queixin des del prisma del vianant. A Barcelona potser hi ha 600.000 cotxes i 300.000 motos, però els vianants potencials superen el milió i mig. El David comparteix la seva inquietud sobre Gran Via amb Lepant, on, assegura, «els temps semafòrics per als vianants són ridículs, fora que siguis campió olímpic». La Marta està preocupada pels nens que van a una zona de jocs pròxima a la cruïlla de Marina amb Indústria. «Els cotxes vénen per l'esquerra i els nens que van al parc ni són vistos ni tenen bona visibilitat», denuncia.

Notícies relacionades

De tots els missatges, només un fa referència a les bicicletes malgrat que a la ciutat es respira un cert malestar davant les actituds furtives d'alguns ciclistes, la reprovable actitud dels quals fa mal a la imatge de la majoria que sí que circula respectant el proïsme. El Ricard es refereix al carril bici del carrer de la Diputació al seu pas pel carrer de Sardenya. Sosté que rarament s'aturen al semàfor, que fan «malabarismes» i que esquiven els cotxes per arribar a l'altre costat.

Vigilar i anar alerta. Això és el més repetit. Al cap i a la fi, és una de les primera coses que els pares ensenyen als nens quan surten de casa: «Fill, compte amb els cotxes».