Willy Muller: «El que és urgent ara és fer el pla estratègic per a la gran Barcelona»

Va arribar amb 24 anys a Barcelona, en plena efervescència preolímpica, una etapa apassionant i magnètica que li va fer posar arrels a la ciutat. L'argentí Willy Muller és la tercera pota de la nova cúpula d'urbanisme, després de l'arquitecte en cap, Vicente Guallart (tots dos van fundar l'Institut d'Arquitectura Aplicada de Catalunya, IAAC) i, per descomptat, el tinent d'alcalde del ram, Antoni Vives. Muller ha estat nomenat director general de Barcelona Regional, l'agència que el 1993 va crear Josep Antoni Acebillo.

-Barcelona Regional (BR) comença una nova etapa.

-Sí, després d'un primer allunyament de l'agència que va crear José Antonio Acebillo, la que va dirigir Juan Carlos Montiel, ara es fa un pas més, dins d'aquesta marca de prestigi que és BR. No hem d'oblidar que BR compleix ara 18 anys i que sota la influència d'Acebillo va aconseguir un prestigi internacional. Ara s'intentarà que tot aquest

coneixement metropolità que al llarg d'aquests anys s'ha anat acumulant pugui ser exportable. Després d'uns anys en què BR ha servit de suport a l'ajuntament, volem posar l'accent en la reflexió sobre la gran escala urbanística.

-Però també agafaran l'escala més petita dels projectes concrets.

-Evidentment, però és clau la capacitat de pensar fenòmens en escales petites però que tenen conseqüències en la gran escala.

-¿Per què se li encarrega a BR fer una nova proposta de la plaça de Glòries? ¿Es tracta de reduir costos o d'adaptar el projecte als nous estàndards que defineixen el model de ciutat de CiU?

-En primer lloc, BR no va rebre cap encàrrec formal. Com a agència metropolitana que és, BR està a disposició de les administracions locals per estudiar qualsevol problema d'una certa urgència que puguin tenir. Jo intentaré canviar aquest xip. Vull una BR cada vegada més allunyada d'aquest paper d'apagafocs. Si el model Barcelona s'esgota en la resolució de problemes urbans concrets, li queda poc futur. Nosaltres volem aconseguir que BR sigui un think tank a gran escala.

-Però quan finalment s'abordin aquestes urgències, ¿el cost és un dels aspectes clau a estudiar?

-La cúpula d'Urbanisme té clar que no s'ha de deixar arrossegar per les urgències. Ara és urgent tenir un pla estratègic per a la gran Barcelona. Sense aquest pla no sabrem quines infraestructures, quines actuacions haurem de tirar endavant.

-Parlem de la gran escala. ¿Bar-celona mira ara al Llobregat?

-Dels 14 quilòmetres que hi ha des del riu Besòs fins al Llobregat, i des que es va fer la petita però transcendental obra del Moll de la Fusta, Barcelona s'ha bolcat en els set quilòmetres que van des de la muntanya de Montjuïc fins al Besòs. Però en els altres set no s'hi han aturat. Han fet un extraordinari esforç, és cert. Han fet créixer el port, han desviat un riu i s'ha fet una tercera pista de l'aeroport. Segurament la realitat topogràfica de Montjuïc, el fet que sigui una muntanya, ens impedeix veure aquesta realitat.

Notícies relacionades

Nou de cada 10 barcelonins veuen amb bons ulls el turisme

La setmana de les tres festasses

-Per això es pretén que la ciutat passi per davant de Montjuïc? ¿Per visualitzar aquesta força?

-S'ha imposat una visió simètrica de Barcelona, dos rius, una muntanya... quan en l'escala metropolitana aquesta simetria no existeix. Ni és el mateix, ni signifiquen el mateix totes les actuacions urbanístiques que s'han fet cap al Besòs que les que s'han fet cap al Llobregat. En un costat s'han augmentat tots els paràmetres que fan ciutat, començant per la densitat, mentre que al Llobregat ha passat tot al contrari: la mida de les peces és diferent, l'aparent buit... La realitat és complexa. En un costat hi ha el que pesa, en l'àmbit constructiu, en l'altre, el buit. Però en termes de PIB és exponencial.