La salut dels gats en 4 hores

No n'hi ha cap en diversos jardins d'interiors de l'Eixample. Miro les finestres dels pisos que donen al sol, en qualsevol carrer, i tampoc en veig cap. No són a les assolellades escales de les esglésies. Travesso mig Eixample i gairebé tot Gràcia, i en gairebé una hora no n'apareix ni un exemplar. Tampoc als trasters del mercat. Ja a prop del destí, al Col·legi de Veterinaris de Barcelona, a la part baixa de República Argentina, tampoc pul·lulen pel descampat que ha deixat la Casita Blanca, ni en un altre terreny abandonat molt més gran que hi ha just al davant. Al número 1 bis del carrer, darrere la reixa, un estret passatge tampoc dóna cap senyal de vida. En una petita plaça del carrer de Pàdua, la noia d'una perruqueria canina em diu que a dalt sempre hi ha un gat a la finestra per observar els gossos del pipicà del davant, però avui no hi és. El crida. «¡Gambeta!» Però el Gambeta no apareix.

Són, al final, d'anada i tornada, dues hores per la ciutat sense veure-hi cap gat. Ja es va constatar el mes passat en aquest racó que al Raval ja no es veuen gats de carrer, però no no és només allà on no n'hi ha; és a la major part de la ciutat on els gats no són visibles; si n'hi ha -que n'hi ha- s'han refugiat en zones tranquil·les, patis interiors inaccessibles per al públic, lluny de l'estrès del trànsit i del perill de les rodes. Gairebé mai es veu un gat atropellat als carrers de Barcelona.

Hi ha molta gent que els té mania als gats -jo no, en tinc quatre a casa que eren sis fins que els dos mascles van morir i van desaparèixer, respectivament-, però n'hi ha molts més que els tenen afecte. Aquesta llarga tarda de dijous, més de 170 persones omplen l'auditori del Col·legi de Veterinaris per assistir al Seminari felí, organitzat per la Plataforma Gatera. Un 80 per cent del públic són voluntaris d'associacions i refugis que s'ocupen dels gats del carrer i és per la seva feina, a l'esterilitzar i controlar les colònies, que es veuen menys gats.

Sobreviure patint

Notícies relacionades

Agonia comercial en mercats de la província de BCN

BCN estrenarà llums de Nadal a la Via Laietana, a Aragó i la Gran Via

3 Però als que hi ha, els volen cuidar molt. D'això va el seminari, de trobar i diagnosticar malalties, per exemple. Han invitat una senyora anglesa, Vicky Halls, que presideix una organització internacional per al benestar dels gats i que diu que fa 50 anys ningú sabia diagnosticar malalties felines. Ara, el meu veterinari diu que els he de posar cada any una vacuna contra la leucèmia. Per si de cas. «Creiem que els gats de carrer són supervivents nats, que ells sols ja s'espavilen, però no és així. No veiem el seu patiment, però per a molts gats, la vida és molt dura», explica Halls.

En aquesta gran plataforma gatonera barcelonina, els voluntaris i els professionals en saben d'això, del patiment. I en volen saber més, i per aquest motiu sacrifiquen quatre hores del seu temps lliure per poder escoltar experts i ampliar coneixements. Surto del seminari novament a la recerca de gats, però només trobo els que ja no es mouen: el gat de Botero al Raval, un cartell del gat amb botes al Liceu, els números de la sort del Gato Negro al carrer de Pelai, els Quatre Gats gastronòmics al carrer de Montsió, el gat de Perich en una placa als seus jardins de la Gran Via...