Un futur desolador

Issa, Adil i Sadat són tres xavals amb un panorama tan cru com el seu passat. Són exemples de joves que van heretar del seu entorn una situació de pobresa que no han aconseguit superar, cosa que les entitats socials alerten que és habitual en famílies amb pocs recursos. I una precarietat que probablement va augmentar quan van decidir venir sols a Barcelona, sent menors, i sense cap més protecció que la de l'Administració, que els va tenir sota la seva tutela fins a complir els 18 anys. Ara no tenen més suport que el que els brinden oenagés, fet que els permet pagar-se els prop de 200 euros que els costa l'habitació en què malviuen i cobrir les necessitats més bàsiques.

Tots tres fa temps que estan vinculats al Casal dels Infants, l'oenagé de referència pel que fa a l'atenció als més joves, que després de veure's un any més desbordada per l'augment de peticions d'ajuda acaba d'obrir un curs de formació per a 13 nois amb la principal finalitat que no s'agreugi la seva marginació durant l'estiu al no tenir res a fer.

La majoria d'aquests joves, que tindran fins a finals de juliol una part del dia ocupada aprenent nocions bàsiques d'electricitat, busca la seva primera feina. Adil, marroquí de 22 anys que va arribar a la ciutat amb 16, és una de les excepcions. Va treballar durant tres anys com a electricista en una empresa que va acabar tancant l'any passat. Ara, esgotat l'atur, aquest noi que ja va estar vinculat a aquest casal del Raval ha tornat com tants altres a demanar ajuda a l'entitat, i participa en aquest curs donant suport a la resta de joves, ja que

és un alumne avantatjat en la matèria.

Usuaris que tornen

«Cada vegada tornen més nois que ja havien aconseguit ser autònoms», explica Raquel León, educadora de l'oenagé, que denuncia que els actuals criteris dels cursos de formació ocupacional de la Generalitat, per a persones a l'atur, prioritzen els que tenen permís de treball, cosa que deixa fora el gruix d'usuaris de l'entitat. És per això que per ocupar les seves hores molts acaben entrant en una roda que no els porta enlloc, ja que enllacen uns cursos amb altres en entitats sense opció d'accedir a un lloc de treball, o, en el pitjor dels

casos, s'acaben desvinculant de les entitats i es busquen la vida com

poden.

«La situació és molt difícil, la majoria no té cap xarxa social, per això intentem trobar empreses que els ofereixin pràctiques, cosa que implica que després puguin quedar-se encara que sigui amb contractes curts», segueix León. L'any passat van aconseguir així feina i, per tant, un permís de treball, tres nois del casal. Tres dels 300 que van participar en un programa d'inserció laboral.

El panorama que tenen els 13 xavals amb situacions personals que el Casal dels Infants ha considerat més greus i, per tant, ha prioritzat per accedir a aquest curs, és amarg. Ciscu Pelay, el formador d'aquest taller d'electricitat, reconeix que el perfil socioeducatiu de la majoria és molt baix i en alguns casos es limita a saber sumar, llegir i escriure. Però per una altra part subratlla que gairebé tots ells, la majoria subsaharians que van intentar a la desesperada buscar un futur lluny de la seva terra, tenen una gran motivació per sortir de la seva precària situació.

Notícies relacionades

Càritas adverteix que les retallades agreujaran la creixent pobresa

Barcelona, París i Roma reclamen crear un fons europeu per a vivenda

«¿Que si em penedeixo d'haver deixat el meu país? No, no, gens ni mica. M'estic esforçant molt per viure aquí. Les coses no són fàcils, però amb constància crec que es poden aconseguir»explica un optimista Issa, ghanès de 19 anys que estudia castellà i català pel seu compte, com també fa un altre alumne del casal, Sadat, també de Ghana.

El Casal dels Infants va atendre durant el 2010 més de 5.500 joves i nens. A més de contribuir a resoldre les seves necessitats bàsiques, una de les principals línies d'actuació de l'oenagé és combatre el fracàs escolar des de la infància i vincular els joves a cursos de formació i al món laboral. Així mateix, els ajuden a gestionar la renda mínima d'inserció, uns escassos 400 euros als quals s'accedeix al demostrar un any de residència i que pot comportar mesos de tramitació. Mentre arriba o no aquesta prestació, entitats com Càritas o Creu Roja també ajuden econòmicament els xavals perquè no dormin al carrer.