Tota una vida en precari

Darrere d'una porta de fusta vella i desmanegada vestida amb la pancarta oficial del moviment amb el clàssicVolem Can Batlló, ja!hi viu el matrimoni format per Miquel Gombau i Maria Rosa Vilaró, pràcticament els últims resistents del tram afectat del carrer de la Constitució. La seva ara com ara semiruïnosa casa fa 35 anys que està afectada pel pla general metropolità (PGM). Més de tres dècades en què a penes han pogut fer reformes, ja que casa seva tenia i encara té els dies comptats. La tragèdia és que aquest compte enrere -que coincideix amb el compte enrere del barri de la Bordeta per recuperar els terrenys de Can Batlló- s'està fent etern.

«Cada dia que passa el carrer està pitjor. Més abandonat. Els veïns de tota la vida se n'han anat. Cansats d'aquesta situació, han marxat i han deixat les cases buides, que s'han anat deteriorant, quan no s'han omplert d'okupes»,denuncia Gombau, que no pensa deixar la seva vivenda fins que li paguin la indemnització -als seus ulls absolutament miserable- que li pertoca, assumpte que havia d'haver quedat tancat fa dos anys, però que, encara avui, està en un punt mort.

El Miquel i la Maria Rosa són dos dels veïns que han de ser reallotjats en un dels dos blocs de protecció oficial que l'ajuntament ha de construir al recinte. Una obra que havia d'haver començat fa un any, però que està encallada perquè, al no haver pagat la immobiliària els diners que deu als pocs afectats -una xifra en absolut astronòmica-, ells no han deixat les seves vivendes, així que aquestes cases no han pogut començar a ser ensorrades per iniciar la construcció.

La situació podria desbloquejar-se aviat si finalment el consistori assumeix amb fons públics les indemnitzacions restants, una promesa electoral de l'ara alcalde en funcions Jordi Hereu, assumida pel nou equip municipal de CiU.

Via judicial

«A més a més, estem ficats en judicis. La quantitat que segons la junta de compensació ens pertany, i que no ens paguen, no ens sembla justa. Els industrials que van denunciar el seu cas perquè no estaven d'acord amb les indemnitzacions han guanyat el judici. El problema és que la immobiliària no paga, ni el que diu la junta ni el que diu el jutge»,apunta aquest veí, nascut a tocar de la històrica fàbrica de teixits.

Al marge de les complicades condicions en què estan els pocs veïns que encara hi queden, l'eterna precarietat de la zona ha convertit els voltants de Can Batlló en un lloc sense vida. El tram del carrer de la Constitució que hi ha al costat del recinte fabril és des de fa anys una reguera de persianes abaixades, amb moltes cases convertides en refugi d'okupes.«Quan a Can Bat-

lló hi havia activitat, al carrer hi havia comerç, vida, però tot s'ha anat apagant, a l'espera de l'anunciada recuperació de l'espai», prossegueix aquest lluitador veí del barri de la Bordeta de tota la vida, que no té la més mínima intenció de donar-se per vençut.

Sentiments enfrontats

Notícies relacionades

Els veïns iniciaran pel seu compte dissabte l'obertura de Can Batlló

Barcelona sospesa comprar generadors per afrontar apagades

Malgrat les ganes d'acabar amb aquesta llarga agonia i d'instal·lar-se ja al futur nou pis -a escassos metres de la seva casa actual-, el matrimoni té sentiments enfrontats.«El dia que ho tirin tot a terra no vull ser aquí per veure-ho. Me n'aniré al poble i tornaré quan ja sigui només un solar. Jo he vist créixer aquest barri. Vaig néixer al número 53 d'aquest mateix carrer, i des que em vaig casar visc al 51. He jugat al carrer de petit, he vist construir l'església de Sant Medir... Em farà una llàstima terrible que tot vagi a terra. Però és clar, la situació en què estem ara és totalment insostenible»,explica aquest veí, portaveu dels afectats i membre actiu de la Plataforma Can Batlló és per al Barri.

Gombau no té del tot clar que l'entrada dels veïns aquest dissabte sigui tan exitosa com es pensen altres.«A sobre, després de tot el que hem passat, ens tractaran d'okupes»,lamenta.