Santa Maria del Mar fascina amb els nous finestrals i gàrgoles

Ben pocs coloms s'acosten ara a picotejar l'arròs que els convidats llancen als nuvis els dissabtes a la tarda al sortir de Santa Maria del Mar. El motiu és el sistema elèctric que protegeix la façana principal de les aus urbanes i el tancament dels forats del mur on s'aixoplugaven i, en lògica conseqüència, defecaven, cosa que amb el pas del temps afecta negativament la pedra arenosa de la paret, les gàrgoles i els marcs dels finestrals.

L'arquitecte Andreu Bosch assegura que l'única sorpresa que l'equip d'experts s'ha trobat en aquesta segona fase de la restauració de la basílica ha estat la «gran quantitat» de coloms que es refugiaven als orificis. Aquests forats eren el suport de les bastides que subjectaven un pont que ja no existeix. «Al tapar-los, hem aconseguit reduir en un 80% la quantitat de coloms que voletejaven al voltant dels murs», avalua.

DINERS I FE /Josep Maria Martí Bonet, delegat diocesà de Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona, qualifica aquesta església construïda entre els anys 1326 i 1380 com un dels temples més emblemàtics de la capital catalana. «Riuades de persones tracen una ruta que comença a la Sagrada Família (l'única modernista), prossegueix a la catedral i culmina a Santa Maria del Mar», afirma. Segons ell, sumen tres milions de visitants a l'any que realitzen aquest itinerari.

L'expert en patrimoni eclesiàstic recorda que en un radi de mig quilòmetre es van construir al mateix temps les grans basíliques gòtiques, a les quals afegeix la parròquia de Santa Maria del Pi. «En aquella època hi havia fe i diners, ara escasseja una cosa i l'altra, però per sort hi ha una entesa entre la societat civil, les autoritats eclesiàstiques i les institucions públiques per vetllar per aquest valuós patrimoni». La inversió prevista en la restauració de l'església del Born puja a 3.600.000 euros fins al 2014, després del conveni firmat fa cinc anys per la Generalitat, l'arquebisbat i la parròquia. A aquesta segona fase s'han destinat 414.000 euros, i en falta una tercera que necessitarà 1.400.000.

Com a anècdota explica que la bellesa de Santa Maria del Mar provoca que molts turistes que la contemplen exclamin «¡Ooooh!». «S'hauria de dir Santa Maria de la O», ironitza el delegat diocesà. Hi ha contribuït, sens dubte, l'èxit internacional deL'església del mar, la novel·la d'Ildefonso Falcones que relata els detalls i les intrigues que van envoltar la seva construcció.

Notícies relacionades

Els barcelonins, a favor d’integrar els serveis de bicis

Sant Cugat tindrà nou servei d’autobusos urbans

Joan Pluma, director general de Patrimoni Cultural, valora que durant aquest procés Santa Maria del Mar no ha tancat les portes. «Cap de les obres ha impedit les visites turístiques ni tampoc el culte», diu. Aquesta segona reforma d'una de les peces clau del gòtic català garanteix la seva supervivència arquitectònica. La intervenció s'ha centrat en la millora de desaigües i la neteja de contraforts, que eviten filtracions d'aigua i humitats, i en la restauració d'elements escultòrics externs com les 40 gàrgoles -només cinc han hagut de ser substituïdes- i les pedres que envolten els finestrals de la basílica.

El terrat, a 60 metres d'altura, amb aquell gir de 360 graus que abarca tot l'skylinede Barcelona, està tancat al públic, malgrat que l'arquebisbat estudia crear visites guiades a la torre del campanar.