Guillem Espriu: «L'espai públic és de tots, no solament de l'Administració»

-Queixes veïnals. La nit i les seves molèsties. Hi ha coses que sembla que no canvien mai a Gràcia.

-En la gestió de l'espai públic sempre es busca l'equilibri entre el descans i l'oci. I aquest és un debat que no s'acabarà mai. La Vila de Gràcia és una de les àrees més densament poblades i té, així mateix, molts locals de pública concurrència, per això se n'intenta minimitzar l'impacte. Però la realitat és la que és.

-També relacionada amb la nit, però no solament amb aquesta, hi ha el tema de la brutícia als carrers. I com a colofó, l'eterna polèmica sobre els amos dels gossos i les deposicions dels gossos.

-En general, amb la nova contracta, la neteja ha millorat. Una altra cosa és l'incivisme als voltants dels contenidors. La gent hi deixa objectes i materials de recollida quan no pertoca, és a dir, fora dels dies de recollida. I això forma part d'una cosa més profunda que l'estricta neteja. És un problema de la societat. Hem d'entendre que l'espai públic és nostre, dels ciutadans, en copropietat amb l'ajuntament, que el gestiona, sí, però és de tots. L'espai públic és de tots, no solament de l'Administració, i com més diners es gasti l'ajuntament en una cosa que és de tots menys inverteix en altres coses. És un aprenentatge democràtic. Tots ens n'hem de fer coresponsables, i si algú incompleix el que s'ha reglat ha de ser denunciat.

- ¿I sobre els gossos?

-S'ha de dir que cada vegada més gent recull les deposicions i també que és necessari donar espai als animals en els pocs espais lliures que té el districte. El que no pot ser és que hi hagi veïns que diguin que no als pipicans i després també es queixin dels excrements dels gossos. I, finalment, en una societat cada vegada més envellida, hi haurà cada vegada més animals de companyia, perquè això fan moltes mascotes, companyia a gent que viu sola. Caldrà pensar en això.

-¿Com està Gràcia pel que fa a seguretat?

-Amb les estadístiques a la mà, la Vila és el territori més segur de Barcelona, juntament amb les Corts. Una altra cosa és la percepció d'inseguretat que hi pugui haver i que depèn d'altres coses. El que passa a Gràcia és que la mateixa seguretat regnant a vegades deriva en relaxament. I així, hi ha qui deixa les persianes de les botigues a mig tancar al migdia, per exemple, facilitant el treball dels pispes. No ens en podem oblidar ni abaixar la guàrdia. Sempre es pot estar millor, però se n'ha minimitzat molt l'impacte.

-Vialitat. La progressiva conversió en zones per a vianants provoca, per exemple, l'embotellament constant del carrer del Torrent de l'Olla. Cal anar molt amb compte, sobretot per exemple, en el cas que circuli un vehicle d'emergència.

-El model de vialitat, que s'està implantant en altres punts de la ciutat, es basa en l'intent que els cotxes amb origen i destí fora del districte no passin pels seus carrers. Travessera de Dalt, de Gràcia, Còrsega i la Diagonal són les vies adequades per creuar la Vila de Gràcia. Torrent de l'Olla té un sol carril. I abans de la nova vialitat ja es col·lapsava. Si hi ha una urgència, poden utilitzar com a alternativa el carrer de la Perla, abaixant els pilons, o Verdi, com ja ha passat alguna vegada. Es tracta d'actuar de manera que es deixi cada vegada més el cotxe a casa perquè això repercutirà, lògicament, en una millora de la circulació dels que, per necessitat, transiten. Entre ells, taxis i ambulàncies.

-¿I busos? Hi ha qui creu que falta servei en el districte.

-Gràcia, com els altres districtes de Barcelona, sobreposa una xarxa local d'autobusos de petit format a la xarxa de metro. Complementàriament i amb només un viatge de despesa. L'objectiu és minimitzar l'ús del cotxe, cosa en la qual ens ajuda, també, que Barcelona sigui, amb Roma, l'urbs amb més motocicletes. El mateix ús de la moto demostra la voluntat del barceloní de tenir una mobilitat àgil i sense

col·lapses.

-¿És impensable un bus directe a l'hospital de referència del districte, el de Sant Pau, per la travessera de Gràcia?

-Això és un debat que ve de lluny. Hi ha qui reclama que es destini un dels busos de districte a acostar-se fins a l'Hospital de Sant Pau. I els busos no tenen aquesta funció. Aquesta flota connecta punts del mateix districte, no punts distants de diferents districtes. ¡Aquest bus o una cosa semblant hi ha qui el reclama des de la plaça de Francesc Macià! ¿I per què anar per la travessera de Gràcia i no per la de Dalt?

Notícies relacionades

Els barcelonins, a favor d’integrar els serveis de bicis

Sant Cugat tindrà nou servei d’autobusos urbans

-I una persona gran que visqui a prop del mercat de l'Abaceria, ¿què ha de fer per anar a Sant Pau?

-Agafar el bus de districte que el deixa a l'estació de Joanic i d'aquí a Sant Pau en metro, dues parades. En un únic trajecte. Ja ara, i sobretot amb el Retbus, anem cap a un model de xarxa de combinació. Xarxa bàsica de metro i complementària de bus. I tot això en una de les xarxes de transport més adaptades d'Europa, en la qual la gent gran pot viatjar sense dificultat. La clau és la interconnexió.