Aprendre del desig

No aixequen ni un metre de terra, però ja se serveixen sols, sense gaire dificultat, el seu got d'aigua de la petita gerra, adaptada a les seves dimensions. I no només l'aigua. Amb només tres anyets, els nens també són responsables de servir-se el seu propi menjar -sempre ecològic-,

en la quantitat que considerin, i al seu ritme. Sobretot al seu ritme. La singular escena es repeteix diàriament al menjador del CEIP Congrés-Indians, centre públic de nova creació -es va aixecar, o més aviat es va plantar, ja que funciona en barracons, el mes de setembre passat-, que té la particularitat de ser una escola oberta, amb un funcionament a anys llum de la dinàmica que regeix la resta de ­col·legis «normals»de la ciutat. No hi ha ni bates, ni files per entrar i sortir, ni pissarres... ¡no hi ha ni tan sols pupitres!

Al marge dels aliments ecològics i de l'autonomia dels nens a l'hora de decidir quina quantitat i què menjar, l'hora del menjador al Congrés-Indians presenta altres peculiaritats. Els pares, per exemple, poden dinar amb els nens si ho volen.«Entre les 12.30 i les 15.00 l'escola està oberta a les famílies. Si volen i poden, tenen l'opció de seure a dinar amb els seus fills»,relata l'Astrid Ruiz, directora del centre que, com si fos una escola rural a escassos metres de la Meridiana, no separa els nens per classes, en funció del seu nivell, curs o edat. En realitat, el centre ni tan sols té classes, sinó«ambients»educatius, per on els nens es mouen lliurement.«El currículum està exposat al nen, i és ell el que dirigeix, no se li imposa»,assenyala Ruiz, que assegura que el fet de no obligar genera desig en el nen.

«Ens diferenciem de la resta de col·legis en el com, no en el què»,apunta Ruiz. És a dir, compleixen amb el currículum marcat pel Consorci d'Educació de Barcelona -no en va es tracta d'un centre públic- però seguint els seus propis mètodes.«Aquí els mestres no ensenyen, els nens aprenen. El paper de les professores és acompanyar en el procés i garantir l'aprenentatge», prossegueix la directora, que es dirigeix sempre als nens en anglès amb total naturalitat. I és que aquesta ­naturalitat és precisament una de les bases del centre, on els límits s'introdueixen sempre«amb ­sentit».

La quinta essència d'aquesta espontaneïtat es respira a l'entrada del col·legi, entrada que ells anomenen«relaxada».És a dir, els nens van arribant de manera escalonada entre les nou i les deu del matí, un fet que permet a l'equip docent portar a terme un«bon dia individualitzat»,malgrat que, això sí, només ho podran fer al preescolar, perquè no és educació obligatòria.

Notícies relacionades

Dos col·les i un local

Un foc al costat d’un abocador il·legal amenaça Collserola

De moment, són només 50 nens i tenen la sort de comptar amb alumnes de magisteri que, atrets pel seu particular sistema ­pedagògic, fan pràctiques al centre de forma voluntària. L'escola és de nova creació i ara només cursen P-3, però amb el temps anirà ­creixent i arribarà a oferir fins a sisè de primària, un cas molt semblant al de ­l'escola Els Encants, l'altre únic referent d'escola oberta i pública a tota la ciutat, també en barracons i nascuda només un curs abans.

El futur físic del centre és incert. El Consorci té la intenció de deixar-lo quatre cursos en barracons i ­després traslladar-lo a l'edifici del col·legi Rosa dels Vents, a l'altre costat de la Meridiana, centre escolar estigmatitzat que el Consorci pretén«reinventar». Una solució a la qual per ara es neguen els pares dels dos centres.