miliciana anarquista
Concha Pérez: «L'amor lliure era una qüestió més teòrica que pràctica»

«Lamor lliure era una qüestió més teòrica que pràctica»_MEDIA_1 /
Encara s'acomiada amb un enèrgic ¡Salut! Sembla que l'anarquisme no es cura amb els anys. Amb 95 anys fets, segueix en la lluita. Al novembre es va posar a la solapa l'adhesiu amb el Jo no t'espero. L'Ateneu Enciclopèdic Popular li organitza avui un homenatge per tota una vida dedicada a la causa llibertària.
-¿Com conviu una anarquista com vostè amb tant homenatge?
-Em vénen una mica grans. Em sorprenen. Sempre m'ha agradat estar a segona fila. Sóc una mica vergonyosa, i quan parlen de mi se'm remou tot.
-¿És real la imatge bucòlica de la guerra que relaten les novel·les?
-¡Depèn de les novel·les! Quan faig un repàs de la meva vida, sí que penso que s'assembla una mica a alguns personatges de llibre.
-¿Quin ha sigut l'episodi més de novel·lesc de la seva vida?
-Va ser en l'atac a Belchite. Vam passar la nit en un monticle i, de matinada, quan marxàvem, em vaig trobar un company ferit que s'estava dessagnant. Jo portava sempre una petita farmaciola i vaig intentar curar-lo, però vaig veure que no podia. Vaig córrer a buscar ajuda i vaig aconseguir que pugés un metge i el curés.
-Portava sempre una farmaciola… ¿Feia d'infermera?
-¡No! Era miliciana, però intentava ajudar sempre en el que podia. En realitat, era de les úniques dones que van anar al front a lluitar, no a ajudar els homes.
-¿On la va agafar la guerra?
-Vam rebre la notícia reunits al bar Los Federales, a les Corts. El primer que se'ns va acudir va ser assaltar la caserna de Pedralbes, a buscar armes. L'entrada va ser fàcil, no es van resistir, però estàvem tan il·lusionats que vam agafar els fusells i ens vam deixar les bales.
-¿Eren optimistes?
-Molt. Pensàvem que quan alliberéssim Barcelona ens en aniríem a Portugal per acabar amb Salazar.
-¿Com vivia al front una dona sola, envoltada de tants homes?
-Estava acostumada a estar sempre envoltada d'homes. Des de molt petita, espiava el meu germà gran, també anarquista, que es reunia amb els seus companys a casa. Després, a l'Ateneu que vam muntar abans de la guerra, també estava sempre amb homes.
-¿Les amigues no l'acompanyaven?
-Sempre en portava alguna, però no repetien. Les seves famílies no els ho permetien. Deien que era mala companyia. Pensa que abans de la guerra ja havia passat uns mesos a la presó, per una vaga en una fàbrica, en què em van agafar amb una pistola.
-¿Què tal això de l'amor lliure?
-Era una qüestió més teòrica que pràctica. Debatíem molt sobre el tema, però a l'hora de la veritat cadascú estava amb el seu company.
Notícies relacionades-Perduda la guerra i després de passar per diversos camps de refugiats a França, torna a Barcelona amb un nen de mesos. ¿Què hi troba?
-Va ser molt dur. Em vaig trobar que havien fet fora la meva mare de la casa on vivíem de tota la vida a les Corts i vivia amb altres famílies en una habitació.
- Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- Educació a Catalunya Catalunya prohibirà els mòbils també a l'ESO i retirarà tablets i pissarres digitals a Infantil
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- PREVENCIÓ El càncer de pell, disparat: els casos augmenten un 40% en quatre anys a Espanya
- Israel obre un nou front de guerra amb el seu atac a l’Iran
- Illa: "Hem tingut una decepció, però donem la cara i actuem"
- ERC: "Si no és un cas aïllat, Sánchez no comptarà amb el nostre suport"
- Tempesta judicial i política Feijóo acusa els socis del Govern de ser "còmplices" de la corrupció
- Tempesta judicial i política El Govern descarta una qüestió de confiança sobre Sánchez